Com es poden millorar els índexs de lectura i de comprensió lectora? “I si aconseguíssim atreure’ls i mantenir-los –els joves– en sessions de lectura durant unes desenes d’hores, millor encara, uns centenars d’hores! I si fossin mil hores?”.
En la inauguració del Fòrum Edita, aquest dilluns al Saló de Cent de Barcelona, Nuno Crato, matemàtic i exministre d’Educació i Ciència de Portugal, ho té clar, i no fa trampes, o només a mitges, ja que calcula que els joves passen unes deu mil hores a l’escola: “La meva conclusió és clara: hem de centrar-nos en l’escola i exigir que formi bé els nostres joves, que els ensenyi a llegir amb fluïdesa i els entreni per llegir amb comprensió i esperit crític. Deu mil hores haurien de ser suficients. Però estem fallant”. Les dades són tremendes, perquè “al voltant d’una quarta part dels joves de 15 anys tenen dificultats extremes per llegir”, i sap de què parla, ja que durant el seu temps com a ministre va aconseguir que Portugal pugés 44 punts en les proves PISA. Almenys els índexs de lectura, i especialment entre les joves, això sí, milloren els últims anys. “Qui llegeix més pot pensar millor, es torna més dialogant i més democràtic”, ha sentenciat.
Lee también
En un acte conduït per Rut Martínez, després de la benvinguda del regidor de Cultura de Barcelona, Xavier Marcé; la rectora de la Universitat Pompeu Fabra, Laia Nadal –que organitza el màster d’Edició–, i del president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, Crato ha parlat de la importància de l’educació per promoure la lectura, una cosa que sembla òbvia però de vegades sembla que no ho és per a tothom, i ha defensat especialment la importància dels llibres, sí, però específicament els de text com a guia per a una millor educació.
L’exministre portuguès ha assenyalat que “la culpa no és dels professors”, i ha apuntat en canvi a “les polítiques educatives que substitueixen l’ensenyament i l’exigència per la facilitat i la diversió”, i a “un ambient general que menysprea els manuals com a coneixement formatat, i els professors que els utilitzen són vistos com a mandrosos, incapaços o poc creatius”. Per a ell, “els llibres de text són una introducció al món de la lectura intel·ligent”, i “un bon llibre de text és una alguna cosa més que una llista de coneixement”, ja que ha de ser “una peça essencial de l’escola, que serveix a professors, alumnes i familiars”, i “si no estan ben fets i no s’utilitzen bé, estem perdent un instrument fonamental per promoure la lectura, l’esforç per convertir tothom en bons lectors”.
Nuno Crato, entrant al Saló de Cent amb el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis
“Hem d’exigir que l’escola ensenyi a llegir amb fluïdesa i esperit crític; deu mil hores haurien de ser suficients”
Després, conversant amb Sergio Vila-Sanjuán –codirector del Fòrum Edita amb Tixis i a Javier Aparicio–, Crato ha recordat que a Portugal es va millorar molt perquè hi va haver un consens clar entre el 2002 i el 2015. De les seves propostes amb prou feines va quedar un 30% però ha recordat que encara que alguns canvis necessiten temps per donar resultats, n’hi ha d’altres que no, i ho ha exemplificat amb la importància dels exàmens: “Els vaig reforçar i l’efecte va ser immediat, perquè cal preparar-se millor, ja que en l’educació una mica de pressió és necessària”. Com a ministre va ser exigent i, ha recordat Vila-Sanjuán, va reintroduir el rigor, cosa que Crato ha assumit, encara que queixant-se que l’educació és un cas especial: “Si vas a un restaurant i no et donen prou menjar, et queixes, mentre que en l’educació els alumnes no es queixen”. A més, ha il·luminat els presents amb el mètode Singapur: “Ensenyen matemàtiques de forma sistemàtica, organitzada i estructurada, i també són els millors en lectura... i dels més creatius, perquè la creativitat depèn del coneixement”.
