Els homes que venen les seves dones: “Què li faries?”
EL PATI DIGITAL
Davant un “la meva dona” o “la meva xicota” entesos com a possessió, i no com únicament una relació de parentiu, és quan hi ha greus conseqüències.
Recordem Dominique Pelicot. Va crear un espai al xat Coco amb què, en una mena d’autosatisfacció sexual perversa, oferia a altres usuaris beneficiar-se de la seva dona, Gisèle, mentre aquesta dormia. La cinquantena d’agressors que anys després van ser condemnats a presó no en van tenir prou amb el nom del fòrum creat pel marit, “À son insu” (que traduït seria “Sense el seu coneixement”) per adonar-se que de consentiment per part de la Gisèle, res de res.
.
Per a Dominique la seva dona li pertanyia i era algú de qui podia servir-se’n. El mateix passa ara amb els usuaris de “Mia moglie” (La meva esposa), un compte de Facebook amb 32.000 inscrits en què molts compartien fotos de les seves dones –algunes, fins i tot en moments íntims–, majoritàriament sense ser-ne elles conscients, pel pur plaer de delectar-se amb els comentaris i veure reforçada la seva virilitat.
És la dona com a possessió, com a trofeu, com a fruit d’una conquesta. La dona catàleg. I són homes envilits que demostren incapacitat per percebre el patiment dels pròxims. Tot plegat no fa més que confirmar un patró de persones que públicament tenen una vida normal en aparença, mentre que en privat (i en línia) actuen de manera reprovable.
“Hi ha alguna persona seriosa que vulgui parlar de la meva inconscient esposa?”, diu un usuari anònim (alerta, “seriosa”, diu); “Envia fotos de les teves meuques i te les faré més reals”, diu un altre. “Què li faries a la meva esposa?”, demana algú més.
Parlem de Phica. És una altra plataforma clausurada aquests dies on s’exhibien fotos manipulades amb contingut pornogràfic de dones famoses. Al “catàleg”, la primera ministra Giorgia Meloni o actrius com Paola Cortellesi o la influencer Chiara Ferragni. I evidentment, amb comentaris pujats de to.
“Els casos dels llocs web Phica i Mia Moglie són el resultat de 30 anys de govern de Berlusconi, des de Drive en endavant, fins a programes de mala qualitat, ballarines, exhibicions corporals, etc., que han demolit totes les restriccions morals i el sentit del bon gust. La televisió reflecteix la societat, i viceversa”, escriu @FabSciarratta.
En tot això hi ha un altre fet molt preocupant. Phica feia vint anys que existia. La plataforma Coco, la que va fer servir Dominique Pelicot, va ser creada el 2003 i clausurada més de vint anys després, tot i tenir un historial conegut i extens d’abusos sexuals. Meta va tancar “Mia moglie” a finals d’aquest agost, després que la periodista i escriptora italiana Carolina Capria ho denunciés des del perfil d’Instagram lhascrittounafemmina. El grup en què homes exposaven i cosificaven les seves parelles s’havia inaugurat el 2019.
És a dir, que als minsos mecanismes de control s’hi afegeix la particularitat que les mesures per fer-hi front fan tard.
Però cal tenir en compte el següent fet com a culminació del desastre: membres del “Mia moglie”, a més de minimitzar els fets quan corria el rumor del seu tancament, van prendre les seves mesures. Així, segons la premsa italiana, van obrir nous canals a Telegram. Un lloc que els garanteix establir, segons diuen, millors mecanismes de selecció per estar “més protegits” davant actuacions legals.
Així que, mentre les empreses tecnològiques es mostren lentes per reaccionar, la depravació corre més ràpid i es reorganitza fàcilment en altres canals, en aquest cas Telegram.
No és Berlusconi. És una societat que no ha deixat mai de tenir trets obscenament masclistes, i que amb l’era digital ha trobat la via per esplaiar-se encara més. Fins al punt de ser capaços de mercantilitzar les seves dones públicament. Perquè pensen que el cos, la intimitat i fins i tot la imatge de les dones són patrimoni masculí. Entenen “les seves dones” com a possessió, i no pas com una relació de parentiu.