En plena espiral de tensió política el Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, no va dubtar ahir a condemnar l’actitud del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui va acusar d’encoratjar les protestes propalestines que van boicotejar el
final de la Vuelta a Espanya
a Madrid i que van provocar càrregues policials pel centre de la ciutat. En total, 22 agents van resultar ferits i dues persones van ser detingudes. Per la seva banda, el delegat del Govern espanyol a Madrid, Francisco Martín, va xifrar en 100.000 els manifestants.
Hores abans, durant un acte del PSOE a Màlaga, el cap de l’ Executiu havia expressat el seu “respecte absolut als esportistes” però, alhora, la seva “admiració a un poble com l’espanyol que es mobilitza per causes justes com la de Palestina”. Una declaració que, a la tarda, es va convertir en unes protestes de tal magnitud que van obligar a anul·lar l’etapa final de la prova.
El ministre d’Afers Exteriors d’Israel critica el cap de l’Executiu per incitar els manifestants
Consumat el boicot, Feijóo va acusar el Govern espanyol d’haver “permès i induït la no finalització” de la cursa ciclista, fet que va qualificar com un “ridícul internacional televisat”. El líder del PP va insistir en el seu rebuig de Hamàs, però de la mateixa manera va assegurar que no compartia la resposta d’Israel als atemptats terroristes que van patir l’octubre del 2023: “Aquesta és la meva manera de defensar la posició majoritària d’una nació civilitzada”, va assenyalar en el seu comunicat.
En aquesta línia, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va apuntar a Sánchez com a “responsable directe” dels aldarulls per encoratjar la “kale borroka”. I l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va lamentar que “la violència vencés l’esport” després dels “missatges molt irresponsables d’alguns dirigents polítics”.
També es va pronunciar el ministre d’Afers Exteriors d’Israel, Gideon Saar, que va recriminar a Sánchez les seves paraules després de “lamentar fa uns dies no tenir una bomba atòmica per aturar Israel”.
Res d’això, però, no va fer variar el PSOE, que per mitja de la seva secretària d’organització, Rebeca Torró, va reaccionar assenyalant que “els carrers de Madrid alçant la veu contra la barbàrie no ridiculitzen la imatge d’ Espanya: l’honren”. “Si t’indigna més la suspensió de la Vuelta que les 60.000 vides palestines destruïdes, és per fer-s’ho mirar. Es diu humanitat”, va reblar, en una clara al·lusió al líder del PP.
Sumar va completar les reaccions al tauler de l’esquerra agraint les protestes per “haver alçat la veu davant un genocidi” i davant la “passivitat” de la Unió Europea.
El boicot a la prova ciclista va monopolitzar bona part de l’atenció, però no va ser l’únic front entre el Govern central i l’oposició. En un dia marcat per la crispació, Sánchez i Feijóo també es van enfrontar en altres escenaris, amb intercanvi de missatges i una posada en escena que va confirmar el rumb cap a una confrontació cada vegada més aspra i dominada per la desqualificació.
Des de Màlaga, el president del Govern espanyol va carregar contra l’oposició pel que va qualificar com un enviliment del debat públic després que Feijóo prometés divendres que, amb ell a la Moncloa, “els puters i els tuitaires sortiran del Ministeri de Transports”.
“No només practiquen la mala política perquè no tenen propostes, sinó que volen enderrocar el que s’ha aixecat amb molt d’esforç després de la crisi del 2008”, va assenyalar Sánchez parlant en plural perquè “PP i Vox s’han mimetitzat fins a ser indistingibles”. “Només voten en contra de l’interès general i de la majoria social d’aquest país”, va exclamar, recordant el rebuig dels populars a qüestions com ara la reforma laboral o la revalorització de les pensions.
Precisament provant de diferenciar-se de Vox, Feijóo va desplegar a Ciudad Real una bateria de mesures per catapultar l’ Espanya dels pobles agraris i provar de seduir l’important vot rural.
Amb el seu decàleg, en què destaquen les crítiques a les polítiques mediambientals del Govern espanyol, el líder popular va voler fer una esmena a la política del PSOE i a la gestió de Luis Planas, a qui Sánchez va definir com “el millor ministre per al camp d’ Andalusia” davant els negacionistes del canvi climàtic.
