Pedro i Alberto, els tiktokers

“Senyor Feijóo... Senyor Feijóo... Senyor Feijóo..... Pedro Sánchez, María Jesús Montero, Yolanda Díaz, Gabriel Rufián, Ione Belarra, Pablo Iglesias… Tothom increpant Feijóo. Tothom menys Santiago Abascal. “Molesto molt? Perquè ara em tindreu aquí”, respon ell. El líder del PP es va estrenar la setmana passada a TikTok, però no sembla que triomfi tant com pretén el missatge de la seva primera incursió a la xarxa. El compte no arriba als 5.000 seguidors, la producció és escassa i el gestor ni tan sols s'ha molestat a seguir el PP. 

Els inicis a TikTok són durs. Cal cridar l'atenció. No n'hi ha prou amb treure's la corbata i parlar dels teus pares. En aquesta xarxa, la línia entre el ridícul i el menyspreu és molt fina i el risc de perdre la imatge institucional és alt. Hi ha molt a perdre i quant a guanyar?

Sí que s'ha de reconèixer que l'aparell de comunicació de Feijóo s'ha avançat per una vegada al president del Govern, encara que per la mínima. Pedro Sánchez es va estrenar un parell de dies després, però ja suma 34.000 seguidors i té un compte de suport @desdelamoncloa. Va arrencar amb un vídeo sobre Gaza i es reserva un perfil presidencial mentre se cedeix el protagonisme a un grup de joves tiktokers al perfil paral·lel per a la venda exprés de les decisions del Consell de Ministres i ensenyar els secrets del complex governamental. 

No és la primera vegada que la Moncloa intenta humanitzar la seva imatge. Quan va arribar a la Moncloa, el 2018, l'equip de Sánchez va sorprendre a Twitter publicant imatges insòlites del president. Mànigues de camisa, ulleres de sol a l'interior del Falcon mentre conversa amb un grenyut José Manuel Albares. John F. Kennedy a l'Air Force One? La instantània es va fer viral, va ser motiu de mems i fins i tot de preguntes al Congrés.

Després va arribar la foto de les seves mans amb un comentari ximplet: “Pedro Sánchez avalua les seves recents trobades amb líders europeus després de visitar aquest matí Angela Merkel a Berlín. Les mans del president marquen la determinació del Govern. Demà compareix davant del Congrés”. El secretari d'Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver, va confessar ser l'autor de les fotos i es van acabar els experiments.

El periodista amb el seu iPhone era a anys llum de la feina subtil de Soazig de La Moissonnière, que delecta amb el seu accés total a Emmanuel Macron i les seves fotos en blanc i negre. Els seus seguidors a Instagram han vist el president francès al backstage de les cimeres internacionals, però també en acalorades discussions amb el seu equip, amb la seva dona, gaudint de la companyia del gos, practicant esport, menjant entrepans… Adam Scotti es va encomanar de la feina de la francesa al Canadà amb Justin Trudeau com a president.

Però una cosa són les fotos meravelloses i el relat més o menys prefabricat i una altra la resolució política i mediàtica. La prova va ser el documental Moncloa: cuatro estaciones, que disseccionava l'activitat al palau durant un any (2022). Si algú va pensar a simular The West Wing, l'acollida va ser més que discreta, no es va emetre fins que El País el va oferir al seu web.

Ara, el Govern ho torna a intentar. Donald Trump té la seva neta Kay ensenyant racons amagats de la Casa Blanca i fins i tot retransmetent com despista el servei secret, i Sánchez té @desdelamoncloa. El perfil pretén ser un compte àgil, amb cameos del president i els ministres -Óscar Puente no es podia perdre l'estrena-, i promet “salseíto institucional”. El resultat són 192.000 visualitzacions i una desagradable rebuda des del compte de Vox: “La cova de Pedro Saunas. PSHP”. Les sigles de  “Pedro Sánchez Hijo de Puta”, la cançó de l'estiu sobre la qual va escriure Jordi Évole fa dues setmanes.

Al món de la politiktok, Vox ha guanyat les eleccions. Santiago Abascal acumula més de 854.000 seguidors a la plataforma i no sabem a qui segueix perquè els 116 comptes que apareixen referenciats estan ocults. El que sí que sabem és que Vox regna al seu aire sense gaire esforç. El perfil del seu líder és un compendi de clips de les seves intervencions amb subtítols vistosos i no necessàriament ben editats. Però resulten. Els missatges són simples, sense reflexió ni frases subordinades.

És la moda de la temporada de tardor avançada per Enric Juliana aquest diumenge. S'està obrint “un fossat generacional”. “La política professional està marejada. La desafecció juvenil tortura mentalment els populars. Vox és en aquests moments el partit preferit pels joves de 18 a 34 anys. Quan en un partit madur sona l'alarma TikTok, sol haver-hi desastres”, avisava Juliana.

El 20% dels adolescents d'entre 12 i 18 anys passen més de dues hores al dia a TikTok, segons Nature. Entre el 26% i el 30% dels electors de menys de 50 anys tenen les xarxes socials com a font d'informació política, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. I entre els 18 i els 34 anys, estan abonats a l'scroll infinit de YouTube, Instagram i TikTok.

Carlos Castro va fer comptes fa unes setmanes en els sondejos del CIS de maig i juliol: quatre de cada deu joves d'entre 18 i 24 anys donen suport a la dreta (i dos terços a la ultradreta), mentre que només dos de cada deu trien opcions d'esquerra. I aquest tram d'edat suposa avui més de tres milions d'electors sobre un cens total de 37 milions. PSOE i PP han decidit que cal anar a buscar-los; han convertit Sánchez i Feijóo en tiktokers. Aconseguiran revertir la mutació ideològica de la joventut espanyola?