Què fa un pacifista radical quan el seu país entra en guerra? Què pesa més, llavors, la venjança o l’amor? Quim Español (Girona, 1945) es fa preguntes com aquestes a Virgil (Edicions de 1984), en què segueix el periple del doctor Virgil Nóvak, neurocirurgià jubilat que durant els primers temps de la invasió russa d’Ucraïna s’implica en la guerra a causa d’una tragèdia. “Semblava l’odissea d’un Ulisses recorrent exclusivament les terres fosques, les tempestes i les tenebres de l’hades per no arribar enlloc”, escriu en un moment determinat.
I és que el llibre relata una història real plena d’ombres, una tragèdia interior que l’escriptor i arquitecte creu que era “moralment obligatori explicar” per mirar d’entendre com “un home pacifista travessa les línies morals i en una baixada als inferns es transforma en algú que passa les seves pròpies línies vermelles”.
Lee también
Español hi va arribar després de conèixer a finals d’estiu del 2022, en una manifestació contra la guerra d’Ucraïna, la dona i la jove del doctor Nóvak, refugiades a Barcelona. “Em van explicar uns fets escruixidors i uns dies més tard ens vam retrobar”, recorda l’autor, que posteriorment va viatjar a Kíiv, on es va trobar amb Nóvak.
“És una novel·la que té un valor documental”, assegura, però també admet que se’n pot fer una certa lectura política del present, ja que no s’està de recordar figures importants per explicar la deriva de la Rússia actual com la de Vladislav Surkov: “És qui rescata del KGB Putin, a qui va fer d’assessor durant molts anys, i va predir un món actual en què impera la inversió de la mentida”. Entre les converses dels personatges del llibre també hi surten Ivan Ilín –a qui Putin arriba a retre honors d’Estat quan el 2009 les seves restes van tornar a Rússia– o Aleksandr Duguin, que va arribar a dir que els que s’oposen a Putin són uns malalts mentals, i a qui Español no dubta a definir com a “feixista sense fronteres”.
La Col·lectiva, nova col·lecció de butxaca
El grup Abacus Futur ha presentat una nova col·lecció de llibres de butxaca, La Col·lectiva, amb la intenció d’aglutinar i donar una nova vida a èxits propis però que també està oberta a iniciatives d’altres editorials. Entre els primers títols hi ha La vida que aprenc, de Carles Soldevila; Nosaltres, després, de Sílvia Soler, o 32 de març, de Xavier Bosch.
Per l’autor, “la novel·la és un laboratori d’exploració moral sobre allò que ens fa humans, una maquinària d’emissió de significats ambigus” davant dels quals és el lector qui ha de prendre posició. “La novel·la ha de xiuxiuejar al lector que les coses són més complicades que no semblen”, reflexiona, convençut que la literatura permet reflectir la complexitat del món. A més de l’arquitectura, Español també s’ha dedicat a la poesia, un fet que “condiciona el llenguatge, ja que el de la novel·la ha de ser simple, net, suficient i necessari, però en funció del que narris ha de tenir contrapunts que facin volar el llenguatge”, diu, abans de concloure que “igual que com a arquitecte he de posar ordre en els materials, de vegades de forma intuïtiva, la novel·la és una altra manera d’ordenar el caos”.
“Es pot anar a la guerra per venjança o per la pàtria, però també s’hi pot anar per generositat, per defensar la vida dels teus compatriotes arriscant la pròpia, patint a cada instant per la por de morir i el trauma de matar”, li diuen a Nóvak en els primers passos del conflicte. De vegades, quan la vida ens empeny, no es pot escollir.
