Dubto, doncs soc
“Je pense, donc je suis”, va dir Descartes. Penso, doncs soc. Cogito, ergo sum, en la versió llatina. El pensador francès, al segle XVII, es va apropiar d’una llarga tradició filosòfica que arrenca, almenys, amb sant Agustí, l’àguila d’Hipona: l’home que no té certeses i que només sap que el seu pensament, és a dir, el seu dubte sobre totes les altres coses, li demostra que ell és.
En vida de Descartes se’l va acusar a més d’haver saquejat dos pensadors espanyols del segle XVI, Francisco Sánchez, anomenat l’Escèptic i molt en especial, el metge Gómez Pereira. Ja coneixeu la tradició dels nostres veïns del pis de dalt: Pablo Picasso, pintor francès nascut a Màlaga.
Però no es tracta de restar-li mèrits al bon jan d’en René, pare putatiu del dubte metòdic com a forma de pensament i que tan imprescindible continua resultant per navegar en aquest món procel·lós d’avui, on tot són certeses, afirmacions rotundes i no-en-tinc-cap-dubte.
Poseu en dubte les xarxes socials, els líders d’opinió i fins i tot els meteoròlegs
Ahir va ser l’equinocci de tardor i avui dimarts, immersos en el que se suposa que serà una altra tardor calenta, Descartes continua sent una advocació necessària i benèfica. Molt tardoral, sens dubte. Davant el sil·logisme aristotèlic i contra els intricats i sovint exasperants raonaments escolàstics, Descartes proposa un mètode gairebé matemàtic per raonar i comprendre la realitat.
Va morir a Estocolm, als 53 anys i després d’uns breus mesos a la cort sueca, on havia estat convocat per la reina Cristina de Suècia. Se suposa que va morir d’una pneumònia, però ara se sospita d’un enverinament per arsènic. Els savis no han de ser cortesans... La tradició vol que abans d’expirar digués una frase cèlebre: “La meva vida va estar plena de desgràcies, moltes de les quals no van succeir mai”. Això se sol interpretar com que sovint imaginem el mal i ens preparem per al pitjor, encara que finalment la desgràcia no passa gairebé mai.
Així les coses, i sota l’advocació de Descartes, els seus famosos somnis i els seus malsons, aprofitem aquesta tardor per continuar dubtant de gairebé tot menys, bé que ho sabeu, del dubte mateix. Poseu en dubte les xarxes socials, els líders d’opinió i fins i tot els meteoròlegs. Perquè pot ser, sí, que el pitjor hagi de venir. O no.
Quin dubte!