Orriols, l’última bola del procés
Alcaldessa de Ripoll pels vots dels seus habitants i per la gràcia de Junts –per una abstenció decisiva que va frustrar una moció de censura–, Sílvia Orriols és l’última enganyifa del procés. A grans mals, solucions fàcils i a bon preu...
Orriols està de moda: ven peix fresc, entre molt gènere passat. És l’únic rostre de l’independentisme post 2017 lliure de pecat, per això es manifesta a favor de “la independència unilateral” sense enrojolar-se, com si no s’hagués declarat ja amb aquella posada en escena vergonyosa de les escales del Parlament, 27 d’octubre del 2017, més pròpia d’un funeral de tercera en el qual només somreien els cupaires.
En un món sense populismes, Sílvia Orriols no duraria cinc minuts en un debat electoral, però avui el podria guanyar sense despentinar-se tenint en compte els seus competidors per l’electorat independentista. Sort de l’Illa...
Orriols ven peix fresc entre gènere passat i reinventa les velles receptes indepes
Encara que diguin el contrari, més enllà de formulismes, els independentistes no han fet autocrítica –resulta infantil sentir que els van enganyar els polítics– i només el desig d’oblidar aquelles fantasies permet aquest passar de puntetes gratificant –del marxem! a les cadires en consells d’administració espanyolíssims–. A diferència del que prometien –com passar “llista” als desafectes, Llach dixit–, els no independentistes preferim mirar endavant, però incapaços de callar una altra vegada davant proclames populistes.
La mateixa solució màgica –independència unilateral– serveix per a la immigració, boc expiatori d’una societat poruga i envellida. El combinat de Sílvia Orriols –independentisme 2.0 i xenofòbia– és molt coherent i treu caretes. D’aquell detestar els espanyols –o perdonar-los la vida, cas dels catalans no independentistes– hem passat a menysprear obertament els metges estrangers que et visiten un diumenge a la nit, els que cuiden els avis de casa i aquells professionals del sector serveis que garanteixen el nostre elevat sentit del benestar.
Sense que per això calgui continuar practicant la correcció política amb la immigració, virtut, com tantes d’altres, de la qual manca el que això subscriu.