La nostra visió del món està modelada pel mapamundi que vèiem penjat a la paret de l’escola. La percepció que l’ésser humà té de la realitat sempre ha estat un element induït per l’educació, la cultura o la política. Europa sempre, per història i per voluntat, va tenir la vocació de liderar ideològicament el món, al mateix temps que el descobria, colonitzava, categoritzava i ordenava. Aquesta situació, avui dia, viu una clara degradació, pocs lideratges significatius ens queden més enllà de la nostra clara sensació de ser un referent moral i ètic.
La cartografia mundial, descrita des de la centralitat europea, demostra que enginyosos que van ser els nostres avantpassats per exercir la seva visió ideològica del planeta, aquesta que ara amb altres estratagemes proven d’exercir Trump i Xi. El mapamundi que l’holandès Gerardus Mercator va dibuixar el 1569, i que encara defineix la suposada morfologia del nostre planeta, va ser una eina tècnica per als navegants, però mai una representació neutra de la realitat, sinó un artefacte ideològic amb una visió del món que encara perdura. El continent africà, que sempre ha estat el germà pobre en l’ordenança global, per tant, relegat a la falta de lideratge en la definició del món, ha alçat la veu: la grandària de la seva geografia és molt més gran que la representació. Per exemple, Madagascar, que dobla en grandària el Regne Unit, queda esbossat amb una dimensió idèntica. Al mapa, Groenlàndia és més gran que Àfrica, quan aquesta última és quinze vegades més gran.
Al mapa, Groenlàndia és més gran que Àfrica, quan aquesta última és quinze vegades més gran
Un altre europeu, Peters, el 1973, va fer una nova projecció, però va fracassar. Que pot ser més difícil d’aconseguir que canviar tots els mapes del món? Ens van explicar una versió tergiversada, el mapa era el relat, és a dir, la cartografia era ideologia. Les realitats es creen des de les percepcions, que massa vegades tenen un biaix instrumental. Alguns, com aquest, han durat cinc segles. Els posicionaments són veritats assumides pel nostre cervell que, encara que parteixin d’una falsedat, són molt difícils d’alterar, una vegada establerts. Recordin la frase del funest Göbbels, ministre de la Propaganda del Tercer Reich, “una mentida repetida mil vegades acaba sent una veritat”.
Lee tambiénNo tan contemporani
Avui vivim en un món on es llancen mentides cada dia, amb més o menys èxit, amb estructures professionals plenament dedicades a aquesta comesa, que tenen tota la voluntat d’establir posicionaments ideològics sobre la seva visió del món, amb molta més capacitat de percolació comunicativa i de difusió immediata que ho va fer un mapa. Mai més ben dit: avís per a navegants, tots en som.