Tot comença amb les paraules. Són l’inici, i el final. Vol dir el mateix, per exemple, cridar llibertat per a un demòcrata que per a un autoritari? No, clarament, no. És feridora i dolorosa, la diferència del sentit. Per això, el veritable combat polític democràtic és donar sentit a les paraules que poden fer servir, indistintament, una persona tolerant o una altra que no ho és.
Aquest combat requereix preparació i determinació. I aprendre com podem ser eficaços en aquest desafiament. El primer pas és escoltar, sense prejudicis, allò que ens molesta i ens enerva del discurs autoritari i radical. Erika Staël von Holstein és la fundadora i directora de Re-Imagine Europa, un think tank que té com a objectiu la despolarització, i també ha promogut Nodes.eu, un observatori europeu de narratives contra la desinformació. “Als extremistes no se’ls d’intentar convèncer, sinó escoltar-los”, afirma. I el periodista d’investigació guardonat amb el premi Pulitzer Charles Duhigg també és un altre dels autors que exploren les oportunitats de les converses d’aprenentatge. El seu llibre Supercomunicadores mostra com desbloquejar el llenguatge secret de la connexió.
El segon pas: evitar la reacció que retroalimenta la trinxera. Desinflamar vol temps i preparació. Staël von Holstein ho explica amb precisió: “El que avui intentem és convèncer algú que el seu discurs és erroni. Això és gairebé impossible. Fem servir les mateixes paraules, però volem dir coses molt diferents. Llavors, com passem d’intentar guanyar una conversa a intentar tenir una conversa?”. Crear les condicions –i dedicar les energies– a tenir converses profundes i consistents permet desmuntar, un per un, els tòpics i els prejudicis. El periodista Tom Friedman destaca que Trump sol tenir la resposta equivocada a la pregunta correcta. Així que no hauríem de centrar-nos en la seva resposta, sinó en la pregunta, i buscar una resposta diferent.
Lee tambiénL’irresistible encant de l’estupidesa
I, finalment, tenir paciència estratègica per enfrontar aquest desafiament amb prou resistència i serenitat per superar-ho. El que està en joc en aquests temps d’inquietuds i tenebres és molt delicat i fràgil. Sigmund Freud a El malestar de la cultura , afirmava “veure en la nostra cultura i en la nostra civilització tan sols una capa molt fina que en qualsevol moment podia ser perforada per les forces destructores de l’infern”. Avui, dècades després, cal donar-li la raó. Aquesta capa feble i vulnerable depèn de les paraules: de les que fem servir, de com les fem servir i del sentit que hi donem.
L’escolta profunda permet descobrir causes i raons que queden amagades amb la radicalitat de les formes extremes. Sota els odis gairebé sempre hi ha pors. Aquestes són les rellevants. L’odi és la resposta a un problema preexistent, tant se val la seva naturalesa. Tenir la serenitat i la paciència per veure el que s’amaga darrere de tant odi és la clau.