La immigració apunta a convertir-se en un tema central de la vida política i social durant els propers mesos i anys, si ja no ho és. A Europa ha despuntat. França, Alemanya o Itàlia han vist créixer formacions amb discursos que calen entre la població. A Espanya l'assumpte comença a sortir i aquest estiu s'han viscut escenes que adverteixen del potencial efecte de l'assumpte. Torre Pacheco i Jumilla són només el principi.
El sondeig publicat per La Vanguardia fa uns dies ja indica que alguna cosa està passant a la societat catalana amb la immigració. Per extensió, també a l'espanyola. Aliança Catalana i Vox prometen mà dura contra l'immigrant en un discurs de traç gruixut, que no entra en matisos, però que està arribant a àmplies capes de la població. Si Sílvia Orriols està amenaçant ara mateix les posicions de Junts, és essencialment per sintonitzar amb una part dels ciutadans que rebutja la immigració o la veu com un problema.
Amb destacar les bondats de la immigració no en tindran prou els partits d'esquerra
A nivell nacional passa una cosa similar i Vox n'és el gran beneficiat. Fa anys que Santiago Abascal parla de menes, del perill dels immigrants i de seguretat. La llavor està sembrada. No és que Vox hagi inventat la pólvora, simplement s'ha fixat en com l'onada conservadora que recorre el món aplica un dur discurs migratori i ho està aprofitant.
El CIS dona pistes i la immigració ja és el segon problema per als espanyols, acostant-se al gran forat negre de l'habitatge. Entre els votants del PP hi ha tres problemes molt semblants: el Govern, la immigració i l'habitatge. Entre els de Vox, els grans mals d'Espanya són la immigració i el Govern. A Junts passa una cosa similar i la immigració s'aparella al problema de l'habitatge. A la dreta l'assumpte ja s'ha convertit en mobilitzador de vot.
Per entendre l'ascens de Vox i d'Aliança Catalana a Espanya, o d'altres partits a Europa, cal conèixer què opinen les famílies i joves que conviuen amb immigrants. El Financial Times és il·lustratiu. En un article recent concloïa que una majoria dels ciutadans del Regne Unit, Alemanya o Portugal, entre altres països, consideren que els immigrants no s'han adaptat als costums del país que els ha acollit. Al contrari, els polítics d'aquells mateixos països sí que opinen que els migrants han sabut integrar-se. Aquesta crisi de representació explica el vigor de les formacions antiimmigració.
El PP ha vist que l'assumpte té importància i el cap de setmana passat va presentar una espècie de tercera via. La proposta de Feijóo va tenir ràpidament el contrapunt d'Ayuso, com és habitual, que ha arribat a dir que “un argentí o un veneçolà a Madrid no és un immigrant”. Si el líder de l'oposició té contínuament una de les seves dirigents elevant l'aposta, les propostes que faci, per ben plantejades que estiguin, queden enfosquides.
Lee tambiénEn aquest país ja no es pot dir res
Mentre la democràcia es reconfigura i els corrents de vot es mouen cap a llocs desconeguts i fins i tot perillosos, l'esquerra continua sense trobar la tecla de com abordar aquest fenomen i, sobretot, com combatre el discurs de la dreta. Aquest és un dels assumptes que podrien marcar el que quedi de la legislatura.
Amb destacar les bondats de la immigració no en tindran prou els partits d'esquerra. Amb destacar que Espanya s'aturaria sense ells i elles no n'hi ha prou. Amb remarcar que avui els nostres cambrers, conductors i operaris de la construcció no han nascut a Espanya tampoc valdrà. Amb recordar que tots vam ser migrants no s'arriba enlloc.
Qui està veient venir el tsunami des de fa temps és Gabriel Rufián, que ha instat l'esquerra a debatre sobre l'assumpte. La seva posició ha estat àmpliament criticada i li ha valgut una topada amb Podem. La divisió de l'esquerra, enèsim capítol.
Si l'esquerra no compareix i no comença a parlar d'integració, la dreta continuarà tenint la iniciativa en un tema que convida a abraçar discursos populistes (solucions fàcils per a problemes complexos). I, en política, el buit que no l'omple un mateix tendeixen a ocupar-lo els altres.
