Acabo de veure l’excel·lent pel·lícula Sorda, dirigida per Eva Libertad, que ha estat a la llista de les candidates per representar Espanya als Oscars de Hollywood. M’ha semblat una pel·lícula excel·lent, que posa de manifest la dificultat d’entendre’s entre les persones sordes i les oients, encara que aquestes aprenguin el llenguatge dels signes. Potser per això he tornat a pensar en una cosa que em volta pel cap des de fa molt de temps: el llenguatge dels signes internacional. Un dels meus nets en va voler aprendre per poder comunicar-se amb les persones que tenen aquesta dificultat i va abandonar quan va ser conscient que en castellà el llenguatge dels signes era d’una manera, en català d’una altra, i ja no diguem en francès, anglès, etcètera.
L’esperanto va ser una gran idea, que hauria hagut de triomfar i que resoldria milers de problemes de comunicació entre els milions d’habitants d’aquest món. Crec que ningú no hauria de renunciar al seu propi idioma, però penso que n’hi hauria prou amb aprendre’n un més, l’esperanto, per poder comunicar-nos tots amb tots. Si un dia pogués triomfar un nou esperanto al món, penso que hauria de ser el del llenguatge dels signes.
Algú al món hauria d’intentar unificar el llenguatge de signes i que fos utilitzable en tots els idiomes
Si fer anys en aquest llenguatge és marcar amb la mà l’estómac, el pit i el coll, com a exemple de créixer, això hauria de ser igual en tots els idiomes. Ja sé que part del llenguatge dels signes inclou lletres que formen paraules i aquestes són les diferències fonamentals entre els diversos idiomes. Però hi ha un munt de signes que es refereixen a coses i aquests haurien de ser internacionals, intentant substituir els que representen paraules per alguns que representessin les coses que són iguals en tots els idiomes.
Lee tambiénPrevenir els incendis
Jo no soc un expert en el llenguatge dels signes, però el meu sentit comú em fa pensar que algú al món hauria d’intentar unificar-lo i que fos utilitzable en tots els idiomes. Potser, quan el llenguatge es va crear, les persones amb sordesa viatjaven poc i es conformaven amb comunicar-se amb els seus familiars, amics o veïns. Però afortunadament el món ha canviat i els sords tenen el mateix dret a viatjar pel món, amb l’avantatge que, si s’unifiqués el seu llenguatge, es podrien entendre amb xinesos, japonesos i altres persones de les més diferents cultures, cosa que no ens passa als oients, si no aprenem els altres idiomes.
Tot això m’ha vingut a la memòria mirant la pel·lícula Sorda, que recomano a sords i oients. És una pel·lícula que tots hauríem de veure per comprendre’ns millor i aprendre a posar-nos en la pell de les persones que no ens senten.