Triplet de Lluïsa Cunillé a la cartellera barcelonina, ara a la sala Petita del TNC amb Boira, inaugurant la temporada a tres teatres. A l’Atrium, amb un extraordinari Oriol Genís comptant cada passa que fa, i en el cas de La Fàbrica, a més, estrenant un nou espai, amb un sainet previ a Freshwater, la peça de Virginia Woolf.
Boira va ser escrita fa un decenni, quan feia un quart de segle que havia caigut el mur de Berlín. Cunillé va saber veure ja aleshores el desmantellament d’una Europa idíl·lica, que està arribant avui a un dels pitjors moments de la història recent. En aquesta ocasió és Lurdes Barba qui dirigeix la peça: “És la cinquena que dirigeixo de Cunillé i he treballat en un munt d’obres seves, per tant queda claríssim el meu compromís i la meva admiració per ella”.
La peça resulta visionària perquè fa deu anys ja apuntava el desmantellament d’una Europa idíl·lica
Però sempre hi ha un però: “Les obres de Cunillé no són mai fàcils de muntar, demanen molta dedicació. Quan escriu Boira ho fa amb la idea que la caiguda del Mur havia estat una esperança per a molta gent, i va acabar sent molt trist. Les diferències socials són increïbles, la qualitat democràtica és molt baixa”, apunta.
L’acció se situa en una exrepública soviètica, en un país petit, que Barba sospesa que bé podria ser Bulgària. “Passa durant una nit i el matí. Una viatgera que vol sortir del país amb avió es veu atrapada per la boira i va a parar a casa d’un matrimoni de certa edat que lloga una habitació per treure’s un extrasou. La dona de la casa té unes limitacions perquè té fibromiàlgia i viu pràcticament tancada, mentre que el món del marit cada cop s’empetiteix més”.
“Hi apareix inesperadament el fill, immers en una alternativa vital oposada, buscant el diner fàcil –continua Barba–. I encara un altre personatge que ha anat de l’èxit al fracàs, d’estar a punt d’anar a la Lluna com a cosmonauta, passa a una davallada imparable, gairebé un sensesostre. Aquesta viatgera que aterra en aquesta casa es planteja si encara queda un bri d’esperança per salvar alguna cosa”.
Lee también
Lina Lambert, que forma part del repartiment amb Quim Àvila, Jordi Collet, Àurea Márquez i Albert Pérez, és impulsora d’aquest projecte: “Veig aquests personatges sense peus. És com si la boira hagués entrat a casa i nosaltres no veiem els seus peus, viuen en uns llimbs, fan el que poden, lluiten contra tot, amb poca energia i poca esperança. El deteriorament de la casa també simbolitza la boira que tenen tots al cor”.
Sobre la fibromiàlgia del seu personatge, manifesta: “També és una malaltia boirosa, amb consideracions diferents per part dels metges. No hi ha un diagnòstic fàcil i és una malaltia que està relacionada amb les dones. El meu personatge també va oblidant coses, que això està relacionat amb altres malalties amb aquest aspecte boirós”.
I Pérez, que és la quarta obra que fa de l’autora, confessa: “Cunillé no ho posa fàcil ni a l’actor ni a l’espectador. Com a actor has de fer una feina molt important, que ella com a autora no te l’explica però que està passant i que l’has de treballar. I això fa la seva obra molt interessant. Com a espectador, igual, ha d’acabar de fer-se la seva història”, conclou l’actor.
