La nit de les eleccions catalanes vaig escriure en aquestes pàgines l’article “El candidat humil”. Perdoneu l’exercici autoreferencial, però estic convençuda que la tesi que defensava llavors és avui encara més pertinent. Sempre que es defugi el model autocràtic que ja encarna Trump, esclar. En aquell article, atribuïa la victòria de Salvador Illa en part a fer de la humilitat un dels seus atributs. “Unir i servir”, va ser el seu lema de precampanya, en la línia de la tesi del “govern humil” articulada pel think tank Demos Helsinki. “Com més complex i incert és el tema polític, més útil és abordar-lo a través de la humilitat”, afirmen els finlandesos.
Emmanuel Macron parla per telèfon amb Donald Trump
Ha passat un any i mig des d’aleshores i els desafiaments actuals encara són més greus, amb un cost de la vida descontrolat que impedeix que les bones dades econòmiques es traslladin a les butxaques dels ciutadans. Així doncs, els governants han d’actuar com a servidors públics disposats a donar-ho tot pels seus votants: escoltar-los, infondre esperança i posar la maquinària al 1000% per millorar la vida de la gent.
El gest de Macron amplia la bretxa entre ciutadania i governants
Un malestar recorre Europa i es palpa als nostres barris. Neix de la dificultat per arribar a final de mes i d’accedir a un habitatge, i la dreta i extrema dreta l’exploten no per donar-hi solució sinó per avivar la flama de l’odi. En vista d’això no se m’acut cap altra actitud per governar que la humilitat. A escala local, nacional o internacional.
Lee tambiénEscoltar, entendre, actuar
Per això la famosa trucada de Macron a Trump, davant de les càmeres, quan es va trobar atrapat als carrers novaiorquesos per les mesures de seguretat de la comitiva nord-americana, és exactament el contrari del que el francès havia de fer. Perquè malgrat el seu bon discurs a l’ONU, el seu gest, gairebé teatral, serà el més recordat del seu viatge a Nova York. Un gest que amplia la bretxa entre ciutadania i governants, alimenta el marc “ells” (la casta) i el “nosaltres” (el poble) que dona ales als populismes i que té contra les cordes la V República.
Subratllàvem fa dues setmanes la necessitat d’escoltar, parlar i actuar. Avui afegiria governar amb humilitat. Amb determinació, amb una mirada a llarg termini, infonent esperança en un futur millor, i recordant cada dia que els càrrecs de poder són transitoris i que els que governen estan al servei dels ciutadans que els han votat.