Un escriptor francès, en un llibre recent, cita l’emperador i historiador romà Tàcit, que, tot relatant la trajectòria militar de Pompeu, assenyala que un cap dels ibers havia dit: “Quan ho han destruït tot, els romans en diuen, d’això, la pau”. I això passava l’any 72 abans de Crist! Aquesta era la pau dels morts! Però la pau només és pau quan és la pau dels vius i per als vius. Després de la destrucció no hi ha pau; només hi ha un possible acord per deixar de destruir el que queda. Un pacte per sobreviure i prou!
Saludem amb satisfacció un possible acord sobre Gaza. Però acceptem que aquest acord s’edificarà sobre la base d’una massacre que ha deixat més de 67.000 morts. Certament, no oblidem ni menystenim les 1.200 víctimes que l’acció de Hamàs el 7 d’octubre de fa dos anys va deixar en la població israeliana. Un acte terrorista que representava un canvi d’escala, especialment amb els ostatges com a problema d’una sensibilitat essencial. Però la resposta no podria ser la massacre i la destrucció generalitzada que s’ha produït contra la població palestina. Aquesta barbàrie, tant se val com se’n digui, genocidi o crim contra la humanitat, deslegitima la resposta. I són els morts els que testimonien l’obligació de pactar per defensar els que encara són vius.
L’acord serà difícil i l’execució, encara més; però d’entrada cal parar la destrucció
Es comprèn que la reacció del món civilitzat sigui tan àmpliament majoritària. El que s’hi juga, a Gaza i a Ucraïna, és molt més que una guerra. Són dos manifestacions diferents d’un mateix problema i ignorar els drets fonamentals de les persones, per disposar de la seva vida i la seva llibertat, al servei d’objectius que només es poden basar en ambicions personals de caràcter supremacista i feixistitzant. I, que ningú no s’enganyi, aquestes ambicions desconeixen i menyspreen els valors de la pau i la llibertat. En la seva boca la paraula pau té regust de destrucció.
Segurament, des de fora del conflicte, les actuacions per fer-hi front i intentar posar-hi fi són més testimonials que eficaces. Però, en tot cas, s’ha d’intentar: el silenci ens apropa a una vergonyosa complicitat; o, com a mínim, a la tolerància o la indiferència. A Gaza i Ucraïna els morts parlen; més encara, criden. Ens reclamen. I sobretot ens exigeixen que no acceptem el joc cínic de parlar de pactes per la pau quan es tracta d’allargar la destrucció, la misèria i la mort de més gent encara. La pau per als vius és per avui; per ara mateix.
D’altra banda, cal anar amb molt de compte. Aquesta situació, per l’excepcionalitat traumàtica, repercuteix a tot el món. A Europa i a casa nostra. I provoca radicalització. Només una reacció àmpliament compartida políticament podrà esmorteir-ne l’impacte en la realitat social.
Lee tambiénEuropa, desperta!
La pau és un valor que s’entén fàcilment; i també fàcilment no s’entén que no es respecti per a tothom. O que es trobin excuses o pretextos per qüestionar-ne la defensa. Res hauria d’impedir que una àmplia coincidència acompanyés la direcció política de la resposta a tots els països europeus, Espanya també, enfront d’aquesta situació.
La pau dels morts reclama ara la pau per als vius! L’acord serà difícil i l’execució, encara més. Però d’entrada cal parar la destrucció; cal obrir una porta a l’esperança i posar fi a la massacre. Certament, això depèn de tothom; no només d’Israel, també de Hamàs i de Donald Trump, que no domina la situació, i d’una Europa a remolc. I això ho vivim amb angoixa i tristesa. Ens hi juguem tots molt. Entre altres raons, perquè el que passi a Gaza influirà en tota la política del món i a Ucraïna de manera molt significativa.
Si la pau per als vius s’obre camí, caldrà valorar-ho, però sabent que no tot s’ha acabat. En certa manera es podria dir que comença una altra etapa plena d’incerteses i riscos evidents. El que seria important és que la pau guanyi i retorni l’esperança de viure per a molts que la senten amenaçada.
Serà molt difícil construir un escenari de convivència entre les parts en conflicte; massa drama, massa destrosses, massa odi. Però des de fora, hem de fer el que estigui al nostre abast per facilitar un clima més favorable. I, en aquesta línia, el retorn dels ostatges i l’acabament dels bombardejos seria una contribució molt important. Això seria començar a construir, des de la pau dels morts, la pau dels vius.