De la Vella Dixieland a Snarky Puppy, deu concerts imprescindibles del Festival de Jazz de Barcelona

El lema de la 57a edició del Festival de Jazz de Barcelona, que arrenca aquest divendres i es prolongarà fins a l'1 de març, té substància. Proclama sense rubor que ja n'hi ha prou de soroll, i que comença per fi el jazz. Tota una reivindicació de la força de la música en viu per a un certamen que torna amb el mateix cartell variat de cada any, i que no decep mai l'aficionat.

Destaquen les propostes km 0 de producció original, així com l'habitual presència d'estrelles internacionals i, per descomptat, una espectacular selecció d'artistes de flamenc sota l'epígraf d'un altre clàssic, el festival De Cajón. En total, 48 concerts repartits a deu sales de la ciutat, el que significa que reduir un menú així a un top de deu plats no és tasca fàcil. Però, una vegada advertit que cal consultar el cartell complet —sisplau—, cal intentar-ho.

El festival ret un merescut homenatge a una de les formacions locals que més ha contribuït a popularitzar el gènere a Catalunya en els últims 45 anys. La tasca del grup en la difusió del jazz no ha estat gaires vegades prou reconeguda, potser perquè s'associa el seu estil Nova Orleans al simple divertiment sense més ni més. Però algú havia de rescatar un repertori i ser pioner, i així ho van fer. Així doncs, La Vella actuarà per partida quàdruple: començarà amb tres concerts en el Jamboree 3, primer al costat d'un altre d'històric, Ricard Gili (11/X), després amb el jove Joan Mar Sauqué (24/X) i, finalment, acompanyant a la veu de Namina (Jamborees 3, 7/XI), i tancarà ja en solitari al desembre (El Colom, 4/XII).

El de Nova Orleans va debutar al nostre país a Terrassa aquest mateix 2025 i ara fa el mateix a Barcelona després de consolidar-se com un dels millors pianistes de la seva generació. I no ho diu només la crítica o els múltiples premis aconseguits, sinó també els seus companys de professió. “Et porta a través de tot l'espectre emocional, inclosa l'alegria sense vergonya”, va dir d'ell tot un Brad Mehldau. Destaca del seu estil saber combinar elements de la tradició i la contemporaneïtat amb tota naturalitat, a més d'una originalitat d'idea en la improvisació. Arriba, en el seu format habitual de trio, aquest dimarts 14 d'octubre, en el Conservatori del Liceu.

El De Cajón! Compta amb un elenc espectacular. Miguel Poveda, José Mercé, Las Migas, Soleá Morente, Israel Fernández & El Rellotger, Dorantes o Rafael Riqueni, res menys. Són artistes de primera fila del flamenc i mereixerien ser recomanats tots, però com cal elegir, el guitarrista d'Almeria Tomatito sempre és un imprescindible allà on va. Amb Barcelona té una relació especial i tornarà a demostrar-ho el 24 d'octubre en el Palau de la Música. I ja de passada, rebrà la medalla d'or del festival per aquest estret vincle i per tota una trajectòria impecable.

Torn per a una iconoclasta inclassificable. Però aquesta vegada una de les de veritat. La nord-americana Laurie Anderson és experimentació pura. És barreja impossible d'arts i disciplines des del mateix cor de Nova York. Després d'inaugurar al maig el Barcelona Poesia, arriba al festival de jazz con X², un espectacle que pren com referencia un tema del seu seminal Big Science (1981). Acompanyada pels components de Sexmob, el xou promet, com a mínim, una nit diferent. En la qual cabrà de tot, amb referències també al seu difunt marit, Lou Reed, però fins i tot també a James Brown. Millor escoltar-lo que llegir-ho. Serà el proper 10 de novembre, en L'Auditori.

Doble ració del pianista cubà, figura sempre de creativitat desbordant. El plat fort és el 2 de desembre, en una cita en la qual estarà acompanyat per la Liceu Big Bang que dirigeix Sergi Vergés. Una d'aquells acostaments orquestrals marca de la casa del festival que sempre valen la pena. L'aperitiu serà el 25 de novembre amb un recital combinat amb degustació de vins. Una experiència diferent. Ah, i sense abandonar Cuba, una bonificació track també imprescindible: Chucho Valdés torna al festival amb el seu Royal Quartet (Palau de la Música, 14/XI).

Els amants de la barreja entre jazz, electrònica i músiques folklòriques exòtiques, estil cada vegada més de moda, tenen una cita el 10 de novembre en el Paral·lel 62 de la mà d'aquest pianista armeni, que no són pocs els que ratllen de geni. Presentarà cançons del seu últim disco, The Bird of a Thousand Voices, i el que ve, Manifeste. Barcelona ja el coneix —serà la seva quarta vegada al festival—, per la qual cosa el públic local ja està preparat i delerós de la seva particular mística, virtuosisme i explosivitat.

De Marco Mezquida queda poc a dir. L'assidu al festival ja sap que el menorquí tornarà a estar en la programació i només espera conèixer amb què sorprendrà aquesta vegada. El nou projecte és al costat de la fadista LINA_, que es va donar a conèixer per la seva col·laboració amb el català Raül Refree. El pianista aporta la seva habitual ingravidesa en la interpretació a la profunditat emocional del gènere. Tots dos presenten el seu EP conjunto O Fado el proper 21 de novembre en el Conservatori del Liceu. 

A més de La Vella Dixieland, Andrea Motis és el gran reclam de l'escena local al festival d'aquest any. Però també cal destacar el retorn del saxofonista Llibert Fortuny al cicle deu anys després. Liderant la Golden Beat Band, oferirà el que millor se li dona, com ja va demostrar en els seus inicis: la barreja de sons acústics i electrònics. Energia i vitalitat a doll en el Teatre Auditori de Sant Cugat el pròxim 23 de novembre.

Caldrà esperar fins al febrer per veure un dels grans reclams del cicle, la popular macrobanda novaiorquesa, màxim exponent del jazz fusion dels últims anys. El seu líder, el baixista i multiinstrumentista Micheal League, té una relació especial amb Catalunya, on resideix des del 2018. Per això, el seu nou disc es titula Somni i s'ha gestat entre Prats de Rei i múltiples viatges pel globus. Es tracta de la segona col·laboració amb l'holandesa Metropol Orkest i es llança aquest mes de novembre. I uns mesos després, el 9 de febrer, es presentarà en L'Auditori.

El lector ja haurà llegit, unes línies més amunt, els grans noms del flamenc que donaran art al festival. Però faltava per esmentar-ne un que repeteix i que és el guitarrista de moda en el gènere, gràcies al seu talent indiscutible, i potser també al documental de C. Tangana. El 2024 va presentar el seu espectáculo Guitarra coral amb gran éxito y el proper 9 de desembre tancarà el cercle d'un any brutal al mateix escenari, el Palau de la Música.