La política –i la vida social– es ressent quan s’instal·la la idea que tot és un joc de guanyadors i perdedors. Aquesta visió, tan temptadora com corrosiva, té nom: mentalitat de suma zero. La seva lògica és simple: si algú guanya, un altre perd. Més ben dit: perquè algú guanyi, l’altre ha de perdre. Però aquesta claredat aparent enclou una manera d’entendre les relacions humanes que erosiona la confiança, debilita la cooperació i empobreix la vida col·lectiva.
L’any 2015, una investigació realitzada a 37 països va proposar una nova dimensió per comprendre el comportament humà: la creença en el Joc de Suma Zero (Belief in Zero Sum Game, BZSG). Els autors van mesurar fins a quin punt les persones creuen en la naturalesa antagònica de les relacions socials. Aquesta creença és especialment rellevant quan es tracta de béns escassos (no només recursos materials, sinó també temps, atenció, jerarquia, poder o el reconeixement en un conflicte).
Els resultats van ser significatius. Els que creuen en la suma zero tendeixen a percebre’s com a perdedors en l’intercanvi social. Aquesta creença funciona com una drecera per explicar frustracions personals o justificar l’èxit aliè. A més, és més freqüent en països de menys ingressos, on els recursos són realment escassos. Però en contra del que podria suposar-se, la seva presència és menor en les cultures més individualistes i més gran en les col·lectivistes, on la dependència del grup i el conformisme reforcen la idea d’amenaça externa.
Lee tambiénEl sentit de les paraules
Altres estudis apunten que aquesta mentalitat és un obstacle per al progrés. Deteriora la confiança i redueix els incentius per cooperar. Quan l’altre es percep com a rival, el teixit social s’esquerda. La suma zero transforma la convivència en una competència constant per reconeixement, poder o influència.
Per què és rellevant per a la política? Perquè la política, entesa com a eina de transformació col·lectiva, necessita just el contrari: cooperació i empatia. En un context de desconfiança generalitzada, la mentalitat de suma zero agreuja les distàncies i alimenta la polarització.
El repte no és combatre l’individualisme, sinó desactivar els prejudicis que ens fan suposar que l’altre està en contra nostra. Reconstruir la confiança requereix petites accions sostingudes: recuperar l’espai públic, reinventar les litúrgies de la política i facilitar les trobades com a deure ètic democràtic.
Només quan deixem de veure el món com un tauler de pèrdues i guanys podem comprendre que el progrés no es reparteix: es comparteix.