Amb prou feines havien dormit unes hores després de rebre amb sorpresa que l’opa hostil del BBVA, l’operació bancària més llarga de la història d’ Espanya, havia arribat a la fi. Després d’agrair a la societat civil catalana el suport en un acte a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, uns exultants Josep Oliu i César González-Bueno, president i conseller delegat de Banc Sabadell, concedien divendres a La Vanguardia la primera entrevista una vegada superada amb èxit la batalla.
El fracàs de l’opa
La raó fonamental és el baix preu que s’oferia i la incertesa que s’obria”
Per què ha fracassat el BBVA?
Josep Oliu : La raó fonamental és el baix preu que oferia, les expectatives de benefici amb el Sabadell i que aquesta operació comportava una gran incertesa. En canvi, el nostre projecte és clar i es focalitza en la creació de valor. Després de 16 mesos de complicacions, embolics, l’operació tenia unes grans possibilitats de fracassar, en el sentit de destruir valor. Els inversors minoritaris gairebé tots són clients i en ells potser també ha influït que prefereixen continuar tenint accions del Sabadell, que el banc es mantingui independent. Això explica la rotunditat dels accionistes de comerç minorista contra l’opa. Ens han sorprès més els inversors institucionals, perquè el BBVA pensava que s’afegirien a l’oferta de manera entusiàstica.
Hi ha hagut inversors que han retirat el mandat de venda?
César González-Bueno: Sí, alguns que havien anat a l’opa es van retirar.
Per què creuen que va passar?
C.G.: Perquè l’argumentació començava a ser molt clara, per exemple, amb tot el tema fiscal. Van entendre molt millor el projecte nostre versus el seu.
El mercat no sembla entendre-ho així, avui divendres el Sabadell cau amb força en borsa.
J.O.: Ja ens ho esperàvem. Les cotitzacions de l’endemà de l’opa són irrellevants. Al cap d’un parell de mesos veurem on és l’acció.
Després de l’anterior fusió fallida amb el BBVA, el novembre del 2020, l’acció es va recuperar perquè van oferir al mercat la venda del TSB i va arribar el nou conseller delegat. Què ofereixen ara?
J.O.: Ara, res més que el que hem ofert fins ara, el nostre projecte de futur, la creació de valor que té, els dividends que donarà. N’hi ha prou per no tenir cap dubte.
C.G.: No tindrà impacte en els resultats immediats, però els dono una dada, avui ha estat per a nosaltres el millor dia de l’any, amb diferència, aquest mateix matí, en captació de clients particulars.
Per què?
C.G.: S’havia creat un tap. Hem fet centenars de milers de captacions, però molts no feien el pas, malgrat que l’oferta és atractiva, malgrat que m’agradi el banc..., davant la incertesa de què és el que finalment passaria.
El BBVA puja a la borsa.
J.O.: Evidentment, perquè el BBVA s’ha tret de sobre un marro important.
Això li va dir al president del BBVA, Carlos Torres, quan ell li va trucar dijous a la nit?
J.O.: Li vaig dir que jo estava sorprès i li vaig preguntar si ell s’ho esperava. I va dir: “No, jo tampoc”. El resultat de l’adhesió a l’opa és tan baix que no s’ho esperava ell, ni jo, ni en César. Bé, en César era més optimista.
A l’última entrevista amb La Vanguardia va pronosticar justament el 25% d’acceptació que ha sortit.
C.G.: Vaig dir 25%. I després, quan vaig creure que hi hauria més arbitratgistes, vaig passar a parlar de fregar el pal.
J.O.: La gent feia suposicions i parlava del voltant d’un 35% o un 40%. Per aquí serà, deien. A Carlos Torres encara el degué sorprendre més, perquè, si s’esperava un 60%, com va dir, imagina’t.
I aquesta setmana, abans de tenir les dades definitives?
J.O.: Nosaltres pensàvem que passaria del 30% i el nostre dubte era si era del 32%, el 34% o el 38%, i si s’atrevirien a rebaixar el llindar amb un percentatge molt baix. Aquesta era la hipòtesi en què treballàvem. Per nosaltres va ser una gran sorpresa i alhora una gran alegria poder dir: “Bé, aquest procés s’ha acabat”.
Li va dir res més Torres?
J.O.: No, que quedarem a sopar amb les nostres dones ara quan hagi passat això, que ja podem tornar a ser amics. Hem viscut un parèntesi perquè defensàvem posicions oposades, ara ja cadascú té el seu projecte i continuarà amb ell. Som gent professional, tenim moltes amistats comunes i hem hagut de passar per un període “d’apagada” en les nostres relacions personals.
Abans de l’opa tenien vostès una relació d’amistat?
J.O.: Sí, esclar. I en César també, havia treballat amb ell. Nosaltres som tots del mateix món. Oi, César?
C.G.: És així.
El seu principal inversor individual, David Martínez, amb qui es van enfrontar fins i tot personalment per l’opa, ha de continuar al consell?
J.O.: Continua sent accionista de referència, una referència important per al Sabadell. El seu mandat no expira, com a mínim, fins a la pròxima junta general, de manera que ell ho sabrà. Per mi, sens dubte, continua al consell. Ningú no ha dit que no continuï. En un moment donat la seva visió no ha coincidit amb la de la resta del consell, però jo el respecto moltíssim, ell em respecta molt a mi, no hi ha res més a dir.
El banc ha de fer ara algun moviment per protegir-se de nous intents d’opa?
J.O.: El millor moviment que farem és fer-ho bé, guanyar diners i tenir el suport dels clients. Amb això la cotització serà forta i, amb una cotització forta, estàs molt protegit. L’opa va venir quan el banc era a mitjan camí de la recuperació.
Llavors, el banc pot continuar en solitari? No caldria buscar aliances amb Unicaja o Abanca?
J.O.: Nosaltres hem buscat i continuarem buscant aliances que tinguin sentit per al nostre projecte, per als clients i per al valor de l’entitat. Tenim una aliança amb Amundi, tenim una aliança amb Zurich. Si algú entra en l’accionariat del banc per defensar la seva aliança, ho entendré i penso que això és bo i vàlid. En principi ara com ara no hi ha res que hàgim de preveure en el futur.
Però objectivament vostès surten d’aquesta opa com una entitat més petita després de la venda del TSB al Santander.
J.O.: Ja ho veurem, nosaltres sortim bastant més enfortits d’aquesta cosa i només ens queda el tancament de l’operació del TSB amb el Santander, un banc que venem al doble del valor a què el vam comprar. No està malament, oi? Tot i això, nosaltres a Espanya sortim d’aquesta operació amb un banc molt enfortit, ara som un banc més potent.
C.G.: Al mercat rellevant, que és Espanya, no hem perdut. Al contrari, hem crescut un 8% any sobre any fins a l’agost. El TSB és un banc que ja estava arreglat i tampoc no havíem trobat que hi hagués prou interès. El mercat anglès es va posar molt atractiu en un determinat moment i calia aprofitar l’oportunitat. Fins i tot quan vam creure que el BBVA podia renunciar, després de la intervenció del Govern, vam decidir que, en qualsevol cas, continuaríem endavant amb la venda del TSB encara que l’opa decaigués.
Queda clar que volen continuar en solitari.
J.O.: Ara sí. La veritat, no anirem a trucar a la porta de ningú l’endemà perquè em quedaré sense xicota. No, no, no. La xicota no era volguda.
El Govern central els va demanar que busquessin una fusió per reforçar-se.
J.O.: No, el Govern central no. El Govern central no ens ha demanat mai res. L’únic que ens va demanar és que féssim miracles perquè no sortís l’opa. Ja ho hem aconseguit.
C.G.: I no necessitem ni tenim perill de cap altre moviment, perquè l’hostil només podria venir d’un dels tres grans. I després d’això jo crec que no és plantejable una opa hostil de cap dels tres. I de fora no ve una opa hostil. Si vingués en algun moment, seria una aliança, un acord, però no una opa hostil perquè no poden posar una prima per sinergies, no poden posar una prima sobre la taula, llavors no et poden oferir més del que et dona el mercat.
J.O.: Qualsevol cosa que vingui, no serà hostil. Amistosa serà quan ho vegem convenient i es creï valor per a l’accionista.
Però continuen sense un nucli dur o accionista de control.
C.G.: Una de les coses més curioses és que s’ha demostrat que sí que tenim un accionista de referència, que és el comerç minorista, els minoritaris. Tot i això, vostès no tenen accionista de referència? Doncs potser teníem el millor possible.
J.O.: Jo no he cregut mai gaire en els nuclis durs. Tret d’aquest que tenim. Els minoritaris.
Però vostès sabien que respondrien així?
J.O.: Depenia molt del preu, tot i que molts són clients i molts, o gran part d’ells, tenien un interès clar que no sortís l’opa. Si el preu hagués estat molt elevat, llavors sí, però és que el preu no era atractiu, per ser educat.
Quin paper ha tingut en el resultat final la política? Vostès a Catalunya han tingut el suport unànime de patronals, sindicats, formacions polítiques, la mateixa Generalitat.
J.O.: Qui ens ha donat suport a nosaltres és la societat civil i ha tingut un valor importantíssim. Foment, la Pimec, les cambres de comerç, els sindicats... han polsat l’opinió dels associats. I els polítics també, premen el parer de la societat, una societat que considerava important no perdre un banc amb domicili a Catalunya i unes empreses que creien que no es podia perdre un banc tan bolcat en les pimes. Als inversors institucionals tot això no els importa gens, però, si veuen que hi ha incertesa perquè als clients no els agrada, perquè potser es destruirà valor amb aquest projecte, llavors es retiren, i això per mi és el que ha explicat aquesta retirada dels fons internacionals.
Com tornaran a la societat civil aquest suport que han rebut?
J.O.: Fent el mateix i millor. Continuar amb la missió i el deure social, que és fer de banc i fer-ho bé.
C.G.: És que, a veure, també ens han defensat perquè no desaparegués cap altre banc, perquè en pimes ja estem al límit, i és molt difícil crear un banc de pimes; en canvi, és molt més fàcil crear un banc directe de particulars, és molt més fàcil crear un banc de banca corporativa d’inversió. Per contra, crear un banc de pimes és extraordinàriament complex.
Creuen que cal revisar la normativa d’opes perquè no s’allarguin tant aquestes operacions i aclarir les segones opes?
J.O.: Si la revisen i poden estalviar aquests períodes tan llargs al personal, doncs potser sí. Però, en fi, en qualsevol llei i sobretot d’opes, que és una cosa complicada, la realitat sempre supera les hipòtesis que el legislador es pugui intentar imaginar.
C.G.: Però el termini més llarg ha estat el de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ( CNMC). On veritablement s’ha allargat el procés ha estat en aquest tràmit, i allà hi havia fonamentalment converses entre el BBVA i la CNMC. Vam tenir set esborranys, set esborranys diferents, perquè hi havia un problema seriós de competència i no es posaven sobre la taula prou remeis per deixar tranquil·la la CNMC.
Quant s’han gastat en tot aquest procés?
C.G.: No ho sé. Paraula d’honor. En tinc xifres aproximades, però no en porto una comptabilitat separada. A més, com no ens ho tornarà ningú, doncs tampoc...
J.O.: I tampoc no ho reclamarem perquè som uns cavallers.
Però parlem d’una quantitat que es pot arribar a veure en el resultat?
J.O.: Bé, home, pesa... No és de les que mou l’agulla substancialment, però pesa.
I ha valgut la pena?
J.O.: Ja ho veuràs tu ara quan ens hàgim tret el tap... És com després dels Jocs Olímpics, que Barcelona va sortir disparada. Després de l’opa, aquí el Sabadell sortirà disparat.
Per què van comprar accions aquesta setmana [el conseller delegat i altres directius]?
C.G.: Bé, a mi em va semblar que el banc encara té molt recorregut i que, si hi havia una segona opa, era una inversió.
J.O.: I, a més, per donar suport al projecte del banc, que és tal com el vam entendre nosaltres.
C.G.: És a dir, l’únic que hem fet és posar els nostres actes darrere de les nostres paraules.
Una vegada superat aquest episodi, hi haurà més moviments de consolidació al mercat bancari?
J.O.: Potser sí, potser no. Avui tots els bancs estan en una situació de solvència. No hi ha cap banc que tingui cap problema a Espanya. Si hi ha algun moviment de consolidació, serà per voluntat dels responsables, dels seus consells d’administració. Ara com ara, de necessitat, no n’hi ha.
C.G.: Tothom té el seu full de ruta, el compleix bé, tothom està en una situació de solvència adequada, tothom genera resultats, compleix amb moltíssim arrelament territorial, totes les entitats. No hi ha motiu per fer-ho. Una altra cosa és que, tenir sentit, en tindria, perquè sí que hi hauria sinergies de costos i d’ingressos, hi hauria uns problemes de competència absolutament mínims i molt fàcils de resoldre, perquè no hi ha solapaments. O sigui, els solapaments geogràfics són mínims i hi ha molta complementarietat en l’especialització dels negocis. Té sentit, però no passarà.
S’ha cansat amb aquesta opa, senyor Oliu, o continuarà com a president?
J.O.: Jo? Continuaré. Això sí, em demano una setmana de vacances. Però ja ho veurem, potser he d’esperar fins a Nadal.
Però ningú no diria que és un president no executiu...
J.O.: El que passa és que em dona molta feina ser president no executiu. El que ha passat amb tot aquest procés és que en César i jo teníem un despatx setmanal establert i ha desaparegut del mapa, perquè ens trucàvem cada dia almenys quatre vegades. Ara caldrà tornar al gimnàs i al despatx setmanal.
S’ha fumat el cigar que va dir que fumaria si guanyaven l’opa?
J.O.: Ahir no vaig tenir temps. Me’l posaré a la tauleta de nit i a veure si en algun moment tinc prou coratge, perquè no fumo. Per fer-me la foto i ja està.
Mantindran el capital de solvència?
C.G.: És impecable. De fet, sempre hem dit que no baixaríem del 13%, i que per sobre d’aquest nivell ens comprometíem a repartir.
S’han enrojolat quan avui la plantilla del Sabadell els ha rebut com si haguessin guanyat la Champions?
J.O.: [ Riu.] Últimament em sento gairebé com Rafa Nadal... Mirin, jo el que vull i desitjo és que tots tornem a treballar en el que és nostre, que és el servei als clients. Però sí, m’he emocionat. Estaven tots tan eufòrics... És una cosa que no havia vist mai, no ho havia viscut mai.
