Estic segura que n’hi ha un en algun lloc. Tots segueixen el mateix patró. Una rere l’altra, prenen les mateixes decisions. Em refereixo a un Manual per a autòcrates. Serveixen una elit d’amics i empresaris afins que no els escatimen adulació, però fan veure que donen suport a la classe treballadora i a les classes mitjanes, a les quals cada vegada els és més difícil pagar les factures: per la inflació, pel cost de l’energia, per la financiarització de l’habitatge.
Per cohesionar el seu potencial electorat, i traient profit de les xarxes socials, trien un enemic comú. Primer, els més vulnerables, els immigrants. Va passar a Hongria, a Polònia, a Turquia, a Itàlia, passa als Estats Units. Després, van contra el col·lectiu LGTBI. I després van contra les dones i el dret a l’avortament ( Ayuso deu conèixer el manual). Després criminalitzen un altre grup, i després un altre, i en paral·lel beneficien els seus amics. I continuen i continuen delmant la democràcia, la van esquinçant, fins que el país és una autocràcia. I és llavors quan aquella classe treballadora que amb raó es queixava dels privilegis de les elits s’adona, massa tard, que votar aquells extremistes no va ser una bona idea.
A Hongria i Turquia, el col·lectiu gai pateix persecució, humiliació i assetjament
Mireu, donem per fet que la situació d’ Espanya és la tònica habitual, però res més lluny de la realitat. Alhora que celebràvem els vint anys del matrimoni homosexual a Espanya, aprovat pel govern Zapatero, que m’ha permès formar una família amb una altra dona i tenir una filla, he pogut conèixer col·lectius gais d’ Hongria i Turquia, i el que estan vivint és terrible. Mentre a Espanya vivim la nostra orientació sexual amb tota llibertat, en aquests països el col·lectiu gai pateix persecució, humiliació i assetjament constant i creixent, i fins i tot criminalització. I a Eslovàquia, Robert Fico acaba d’aprovar una reforma constitucional que prohibeix l’adopció per parelles del mateix sexe, entre altres barbaritats.
Lee tambiénLa trucada de Macron
La democràcia és una cosa que no apreciem prou fins que la perdem. I he vist en aquests col·lectius LGTBI un coratge immens per guanyar un respecte que aquí donem per fet. Una valentia que no sé si tindríem la majoria de nosaltres en situacions semblants. Desconec si s’ha publicat aquest manual, però us asseguro que els ultres, sigui el país que sigui, l’apliquen. Si poguessin, també a Espanya.