L’ocurrència de la tardor a les xarxes socials és el lock in, tancar-se en un mateix, un nou challenge que consisteix a “focalitzar-se” en “millorar” en el que queda fins a final d’any, per emergir com una persona nova el 2026. Uns ho interpreten físicament, amb reptes de gimnàs o aprimament, altres, amb llistes d’objectius en el personal, el laboral, les relacions amistoses i amoroses. No és només cosa de joves, s’apunta gent de tota edat. Podria considerar-se una nova volta a l’autoajuda de sempre.
Tampoc no és estrany que el self improvement i les formes que se li vulguin donar proliferin en aquesta societat ansiosa i precària econòmica i psicològicament, que va sortir de la pandèmia sorpresa i conscienciada de la seva vulnerabilitat, però sense saber com afrontar-la. Està clar que hi ha molt a millorar.
L’ Enquesta d’ Hàbits i Salut que la Diputació de Barcelona fa des del 2015 als alumnes de 4t d’ESO (15 anys) de la província (40.000 alumnes de cent municipis), per exemple, ofereix un esquemàtic però preocupant retrat dels adolescents d’avui. La seva salut emocional és pitjor que entre els de fa deu anys: la meitat, el 51,7% diu tenir un estat d’ànim positiu, però el 2015 ho afirmava un 69%. Sobretot les noies declaren sentir més solitud (el 21%, el doble que els nois), autolesionar-se més (el 25%) i el 32% (19% entre els nois) ha tingut alguna vegada pensaments suïcides. El 13,4% d’elles pren tranquil·litzants (sense recepta).
La salut emocional dels adolescens és pitjor que entre els de fa deu anys
Es diu que els joves practiquen avui menys sexe i, encara que son joves de quinze anys, aquesta enquesta apunta que en deu anys han disminuït les relacions amb penetració (del 25,7% al 17,6% entre les noies i del 22,7% al 16,5% entre ells), tot i que es mantenen les conductes sexuals de risc. A més, ha emergit la pornografia com a problema –altres estudis apunten com n’és de violenta–: el 69,3% d’alumnes n’ha consumit, el 18% abans dels 10 anys! (d’elles, n’ha vist el 27,6%). I un altre gran forat negre: el 29% de les noies diu haver patit assetjament sexual físic, deu punts més que el 2015.
Lee tambiénPolitiquejar amb la sanitat
Els hàbits de son i alimentaris no han millorat en aquesta dècada, encara que sí la pràctica esportiva fora de l’entorn educatiu (el 62% de noies i 81% de nois fan exercici). Una altra dada positiva és que fumen menys tabac i marihuana (encara que vaporegen) i que el consum d’alcohol ha caigut uns 15 punts des del 2015, malgrat que els que beuen mantenen les grans borratxeres. No crec que això s’arregli amb el lock in ni utilitzant cap IA com a psicòleg. Hi ha prou arguments per aplicar polítiques més consistents.
