A més de l'estratègia militar, l'ofensiva russa a Ucraïna ha inclòs operacions d'intel·ligència i sabotatge destinades a soscavar el suport dels seus aliats, en particular dels països de la Unió Europea. Segons l'Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW), aquestes accions estan vinculades a l'anomenada “Fase Zero” de Rússia: una campanya de preparació informativa i psicològica per crear les condicions prèvies a un possible conflicte entre l'OTAN i Rússia en el futur.
Entre el període que comprèn entre el 9 de setembre i el 21 d'octubre del 2025, els països europeus —membres o no de l'OTAN— han patit diferents atacs híbrids, intents de sabotatge, violacions de l'espai aeri o operacions d'espionatge. En concret, s'han detectat fins a 34 episodis de violacions de l'espai aeri per caces o drons, en una dotzena de països diferents.
Entre el 9 de setembre i el 21 d'octubre
S'han detectat fins a 34 episodis de violacions de l'espai aeri per caces o drons, en una dotzena de països diferents
El primer d'ells va ocórrer el passat 10 de setembre, quan un eixam de drons russos va ingressar a l'espai aeri de Polònia, obligant els avions de l'OTAN a interceptar i fer caure alguns dels dispositius. Tot just uns dies després, avions de l'OTAN van escortar tres aeronaus de guerra russes fora de l'espai aeri d'Estònia, el que descartava la incursió a Polònia com un fet aïllat.
Des d'aleshores, els vols de drons s'han produït a prop d'aeroports, instal·lacions militars i infraestructures crítiques, entre altres llocs, que va portar als ministres de Defensa europeus a acordar desenvolupar un “mur de drons” al llarg de les seves fronteres per detectar, rastrejar i interceptar drons que violin l'espai aeri europeu.
A Alemanya, l'aeroport de Munic va ser tancat dues vegades a començaments d'aquest mes a causa d'albiraments de drons, mentre que a Dinamarca, també un eixam de drons va sobrevolar l'aeroport de Copenhaguen el 22 de setembre, causant greus interrupcions del trànsit aeri a l'aeroport més gran dels països nòrdics.
La primera ministra, Mette Frederiksen, va indicar que no es podia descartar la participació russa, qualificant-lo com “l'atac més greu a la infraestructura crítica danesa fins ara”. Aquella mateixa nit es va reportar un albirament de drons a l'aeroport d'Oslo, Noruega, obligant a concentrar tot el trànsit en una sola pista.
Lee también
En aquesta mateixa línia, entre el 24 i 25 de setembre, drons també van sobrevolar quatre aeroports danesos més, incloent-ne dos que funcionen com bases militars. El ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen, va afirmar que un actor “professional” era probablement darrere dels “vols sistemàtics”. En paral·lel, Alemanya investigava el mateix dia 25, l'albirament de múltiples drons sobre una planta elèctrica a Kiel, així com prop d'un hospital universitari i una drassana al port, segons un report de Der Spiegel.
Més tard, es va observar una formació combinada de drons sobre l'hospital universitari i la planta elèctrica, i altres albiraments sobre edificis governamentals i la refineria Heide. Es va reportar també l'albirament de drons sospitosos sobre una base militar a Sanitz, en l'estat de Mecklenburg-Pomerania Occidental.
Lee también
El mes passat, Estònia va convocar un diplomàtic rus per protestar després que tres caces russos ingressessin al seu espai aeri sense permís, estant allà durant 12 minuts. També en els bàltics, aquest mateix dijous les forces armades lituanes van informar de la incursió a l'espai aeri lituà de dos avions militars rusos. Dos caces espanyols, que realitzaven missions de policia aèria de l'OTAN, van ser enviats a l'àrea. El Ministeri de Defensa rus, per la seva part, va rebutjar l'afirmació lituana, assenyalant que els SEU-30 van realitzar vols d'entrenament sobre Kaliningrad “complint estrictament les regles”.
Cartell a prop del Reichstag on s'indica la prohibició dels vols de drons, a Berlín
Respecte a incidents anteriors, Rússia també ha estat assenyalada com a responsable, encara que nega qualsevol participació deliberada i acusa l'OTAN d'escalar les tensions. Per la seva part, les autoritats europees no han fet públics tots els detalls sobre aquests esdeveniments, en alguns casos sense reconèixer públicament els sobrevols fins a dies després que succeïssin. Altres vegades, les autoritats no van poder confirmar la veracitat dels albiraments, ja que en casos com Dinamarca, van rebre fins a 500 reports d'albiraments en 24 hores, la majoria sent falses alarmes.
Atacs de falsa bandera
Polònia i Romania van interceptar aquest mes dos intents de sabotatge russos
Pel que respecta a operacions terrestres, la Fiscalia Nacional de Polònia va anunciar el 21 d'octubre que les autoritats van detenir un ciutadà ucraïnès per enviar paquets amb explosius cap a Ucraïna per encàrrec de la intel·ligència militar russa, amb l'objectiu de debilitar el suport europeu a Kyiv.
En aquesta mateixa línia d'investigació, el Servei d'Intel·ligència de Romania va informar el mateix dia de la detenció de dos ciutadans ucraïnesos més vinculades amb el cas, que pretenien incendiar la seu de l'empresa de missatgeria ucraïnesa Nova Post a Bucarest mitjançant el mateix sistema de paquets incendiaris. Segons l'ISW, aquest esdeveniment és “molt probablement” una continuació de l'operació russa de tramesa de paquets incendiaris reportada per les autoritats lituanes el setembre d'aquest mateix any.