Ahir, de matinada, a les tres van ser les dues, i la pregunta que molts es feien era si seria l'última vegada que viuríem un ritual tan arrelat en les nostres vides com ho són el raïm o Hallow... vull dir, la castanyada. I aquesta ha estat la qüestió en el món real (i en el digital) des que el cap del Gobierno en persona va posar sobre la taula el debat la setmana passada. La idea bàsica és que ja no té sentit estalviador canviar d'hora i que, per a la nostra salut, cal triar un horari: o hivern o estiu.
No estàvem, els habitants d'aquesta península prou polaritzats entre bons o dolents, per a haver d'escollir nou bàndol. Que si team hivern contra team estiu. I no és que no ens soni aquest combat, se l'anomeni com se l'anomeni. Perquè a X ens agrada parlar del temps i barallar-nos per propostes polítiques. Així doncs... que comenci la batalla!
Les postures ja es veuen molt enfrontades des de bon començament. Els arguments bàsics són coneguts. De fet, és una espècie de batalla per la llum. Per a uns, que tinguem llum fins a les tantes és positiu i dona alegria, perquè “en Ejpaña semos así”, trempats i xirois. I, per tant, el que sigui del team hivern és un avorrit i un sonso, i probablement, mala persona. I a l'altre costat, hi ha els intel·lectuals, els dels arguments circadiaris, que la llum és per aixecar-se “ben d'hora, ben d'hora”, els que s'han tret la carrera de rellotge biològic per la universitat de ho-diu-la-ciència. Uns abanderen el carrer i s'atribueixen el que pensa la gent perquè olé, és “el nostre caràcter”; els altres, circumspectes de monocle i pipa amb to alliçonador. Les dues espanyes. Sí, pot ser una caricatura una mica exagerada, però els trets anaven per aquí un cop el debat —oh, quina sorpresa— ja s'havia polititzat.
Els estiuencs argumenten que “som així”, trempats i xirois; els hivernals alliçonen parlant de ritmes circadians
Els estiuencs argumenten que què hi faré, si vaig néixer al Mediterrani i van bàsicament en contra del president. “No em deixaràs sense sol!”, clama dramàticament @gominuke per encarar el nou embat sanchista. “La gent que advoca per l'horari d'hivern és gent profundament infeliç”, subratlla una tal Isabella Soprano, tot posant el dit a la nafra. “Doncs res, que prohibeixin Tinder, drenin la Mediterrània, il·legalitzin Camarón i ens fiquin a tots en esglésies luteranes a posar ciris a Joan Calví”, assenyala @israelmerino_. I @AneSegarraG aporta el problema de la seva “deficiència de vitamina C” com a argument, potser definitiu. I és que com més mitjans seriosos, amb bones i acreditades fonts, defensen l'horari hivernal, més s'emprenyen.
Els d'Hivèrnia exigeixen una mica més de raciocini i sentit comú. “Els del team estiu suposo que veieu totalment normal i saludable que a les 8 del matí sigui de nit (en unes setmanes estaria així a les 9...) i que a l'estiu sigui de dia fins a les 22:30”, exposa irònicament @erprofedelengua. I molts, com @cristinaM_O, adverteixen d'una confusió greu: “No pot ser de veritat que gent adulta digui que si ens quedem amb l'horari d'hivern a l'estiu es faria de nit a les cinc de la tarda. Si us plau, obrin les escoles”.
Com sempre, davant tesi i antítesi, ve la síntesi: d'altres diuen que el problema no és d'un horari o un altre, sinó de com ens ho muntem, això del tema laboral, els que paguem impostos en aquest Estat. Neix un nou equip, el “team jornada intensiva”, el que carrega contra l'aturada del migdia i no sortir de l'oficina fins a les 19 hores, el que aposta per més conciliació, i el que, amb una mica d'ingenuïtat, veu possible un canvi d'hàbits per tornar-nos més europeus, però aquesta vegada de veritat. També estan els que recorden que aquest país ibèric que no és Portugal es regeix per un horari, el centreeuropeu, que no li correspon per situació geogràfica. El municipi de Fraga, a Osca, està alineada amb Greenwich; en canvi, el seu horari és el de Berlín. I no diguem ja el decalatge de Santiago de Compostel·la. Són coses que passaven quan Franco volia acontentar l'aliat alemany.
Lee tambiénDe 'chemtrails' i ulleres de filtre groc
Però per a conciliadora la proposta de @shaqt3, que tot apunta que serà la més probable. “Com ningú no es posa d'acord entre l'horari d'estiu i l'horari d'hivern, proposo que 6 mesos en tinguem un i després avancem o retardem 1h i en tinguem l'altre. Què us sembla?”. Excel·lent idea. Com no se'ns va ocórrer abans! I és que, en qüestions de canvis d'horari, al final ningú no es mou. O si no que li diguin a Fabian Mohedano, aquell diputat català que va dedicar tants esforços en defensar una reforma horària en profunditat, més enllà d'un canvi puntual, i que, com ja es veu, pocs s'han cregut. Davant la falta de consens, tothom quiet.
Una altra opció, ateses les posicions polititzades, és viatjar de veritat en el temps. Per exemple, fins al 1938, moment en el qual l'Espanya en guerra va arribar a tenir dos horaris diferents fins que la victòria franquista els va tornar a unificar (a l'estil alemany, com ja s'ha dit). I va passar precisament perquè uns i altres, totalment enfrontats, van decidir anar aplicant el canvi d'horari d'estiu —que havien impulsat els britànics a començaments del segle XX— a la seva manera. Com ara passa amb les Canàries, el bàndol rebel va celebrar l'Any Nou del 1939 una hora després que el republicà. Però potser millor no donar idees.
