Asseguren a la sala Beckett que la dramaturga valenciana Núria Vizcarro s’ha proposat fer una obra de teatre amb el tema de la diversitat funcional i que se n’ha sortit. El titula Oficina de Vida Independent i no només explica una bonica història d’amor, sinó que l’autora també ha aconseguit posar-hi humor. “Ens va semblar un text interessant per com parla de la diversitat funcional, les cures, etcètera, que són difícils de tractar amb humor. A més, està feta d’una manera elegant i molt ben travada”, declara el director de la sala Beckett, Toni Casares.
La dramaturga Carmen Marfà és qui signa la direcció de l’espectacle, en un paper diferent de quan ella mateixa dirigeix les obres que ha escrit, sola o a quatre mans, amb Yago Alonso. Però reconeix que s’hi troba molt còmoda: “El procés ha estat molt especial. La Núria ha fet un text que tracta d’una manera molt intel·ligent tots aquests temes, i ho fa d’una manera lleugera, però no banal”. I hi afegeix: “És una comèdia tendra, de fet una història d’amor: cuidar sense intervenir massa”.
“Parla de diversitat funcional d’una manera molt intel·ligent, lleugera, però no banal”, manifesta la directora
La directora també explica que “totes les funcions són accessibles per a persones sordes i persones cegues”. És a dir, que la funció es fa amb un intèrpret de llengua de signes catalana i audiodescripció per a persones cegues.
L’actriu Marina Gatell, que comparteix escenari amb Javier Díez, Eladio Herranz i Júlia Molins, dona el seu punt de vista: “Ha estat un procés molt especial, fet amb moltíssima cura. Ens hem posat a la pell del públic i dels companys a l’hora de rebre aquest espectacle. Si el teatre per si mateix ja és un acte d’empatia, en aquest cas encara ho és més. És una obra amb moltes capes, molt polièdrica. I té un ritme adequat perquè sigui una bona experiència col·lectiva”.
Júlia Molins hi afegeix: “La funció et fa trencar amb els estigmes, perquè comença semblant una cosa i n’acaba sent una altra”. L’actriu és la responsable de fer-ne l’audiodescripció, “que està integrada en la trama, de manera que no atura l’espectacle, sinó que el fa avançar”, assegura Marfà.
Lee también
Eladio Herranz manifesta: “La gent ens ha dit que hi havia molts estímuls durant l’obra. N’hi havia que tancaven els ulls per sentir les descripcions que s’hi fan. I que de vegades no sabien cap a on mirar”. I aclareix: “El motiu principal del text és la diversitat funcional, però en realitat està parlant de les vulnerabilitats que tots tenim i de les coses que ens poden passar a qualsevol de nosaltres. Hi ha espectadors que els passa la peça volant i quan acaba no se’n van”.
Javier Díez és educador social, mediador en sordceguesa i intèrpret de llengua de signes especialitzat en arts escèniques accessibles, i és qui signa la funció en llengua de signes catalana.
El títol de l’obra Oficina de Vida Independent agafa el nom real d’una organització sense ànim de lucre. Però de què va la funció? Marfà en fa un resum: “L’Amanda arriba a l’oficina per demanar un assistent per a la seva mare. Allà es troba amb en Benito, que no li posa les coses fàcils: hi trobarà un assistent per a la seva mare, però hi trobarà més coses”. I conclou: “Hem volgut parlar de temes tan importants com les cures a les persones dependents o les agressions que pateixen, però d’una manera lleugera, més íntima, més propera. Hem creat una pista de joc, una pista de ball plena d’obstacles, amb els que topem inevitablement a la vida, i ho hem convertit en un espai de trobada entre dos mons, un lloc de connexió”.
