Per sort, els espanyols no estem tan enfrontats com ho estàvem fa gairebé un segle. Gràcies a la tecnologia, en la societat actual –on tots tenim veu i no només les elits– hi ha vàlvules d’escapament que permeten que els nostres enfrontaments ideològics no arribin a més. Ens queixem que molts es criden i insulten a les xarxes socials, però això és molt millor que arribar a les armes. No obstant això, la nostra política continua movent-se cap als extrems. Després de l’auge de l’extrema esquerra, la pujada de l’extrema dreta ara sembla imparable.
La polarització política és en certa mesura comprensible. El cicle actual de la revolució tecnològica comporta un intens canvi econòmic i geopolític en el qual tot està en joc. L’ordre social i internacional resultant d’aquest procés serà molt diferent de l’actual. Això planteja decisions col·lectives d’ordre major, moltes de les quals són complexes, comporten riscos i impliquen reformes estructurals. És normal que aquestes grans decisions donin lloc a desacords polítics.
Però en alguns països –com al nostre– els polítics no només no estan propugnant aquestes decisions transcendentals, sinó que les estan evitant (o per falta de preparació o per por de l’impacte electoral immediat). A Espanya tenim a més un repte autòcton: el cas és que ni tan sols tenim l’energia política posada en aquestes grans decisions. Com quan els nostres polítics arriben al poder es passen els primers anys col·locant els seus i els següents a la defensiva, no queda espai per a les reformes estratègiques. Mentre la realitat econòmica i social gira vertiginosament, hi ha una sensació constant d’immobilisme polític.
Davant la falta generalitzada de visió, idees i capacitat de posar en marxa grans plans, és gairebé normal que hi hagi gent que comença a qüestionar-ho tot, preguntant-se si el que fallen són polítics concrets o tot el sistema democràtic. La comprensible por de població als canvis –i la velocitat a què es produeixen– no està rebent una resposta política. Hi ha poca cosa que porti més la gent cap als extrems que el fet d’adonar-se que estan costejant una xarxa de polítics i institucions que, en un moment tan transcendental com l’actual, no els serveixen per a gairebé res.
No són realment les formes dels polítics les que polaritzen, sinó la falta de solucions
És temptador donar la culpa de la polarització a les formes aspres dels polítics i els seus discursos frontistes. Però, si observem amb atenció, no són realment les formes les que polaritzen, sinó la falta de solucions. Un exemple clar d’això és com s’està polaritzant tant Catalunya com la resta d’Espanya.
El considerable creixement de l’extrema dreta en el conjunt del país s’està produint amb un president de Govern, Pedro Sánchez, que utilitza rutinàriament retòriques frontistes i formes polaritzants. Però a Catalunya, on també creix amb força l’extrema dreta (i a sobre per partida doble: centralista i independentista), la Generalitat està en mans d’un president, Salvador Illa, de caràcter conciliador, retòriques emol·lients i formes impecables.
Lee también“Viure de” la prostitució
El que tenen tots dos en comú (dins de l’àmbit de les seves respectives competències) és que –almenys de moment– no estan sent capaços de solucionar els problemes substancials de les societats per a les quals governen ni d’emprendre reformes estructurals. Cap dels dos no està solucionant el problema de l’habitatge. Cap dels dos no està gestionant de manera competent l’emigració. Ningú no està preparant el sistema educatiu perquè els nostres joves siguin més competitius. Ningú no està aconseguint eliminar friccions, barreres i burocràcia. Cap dels dos no està netejant el sistema polític de servituds i corrupteles com el clientelisme. I –com que ni tan sols governen amb pressupostos– ningú no està prenent decisions econòmiques de pes.
A tots ens agradaria que els polítics abaixessin el to i utilitzessin formes millors. Però si volem que la societat no es polaritzi no s’han de canviar només les formes, sinó la substància. Per aconseguir que els extrems parin de créixer, cal començar per combatre el permanent abandó de funcions dels nostres governants.