El líder del PP ha acusat el president del Govern espanyol en seu parlamentària d’haver “viscut de” la prostitució. És la segona vegada que ho fa, ja que al juliol el va acusar de ser partícip del negoci de la prostitució “a títol lucratiu”. Cal felicitar el líder del PP per la seva valentia al destapar el meló de l’ús de béns d’origen delictiu de manera tan reiterada. Treure un tema tan difícil sabent que se’t pot tornar en contra, o en contra del teu partit, és per treure’s el barret.
L’acusació del líder del PP no és fàcil de provar. Requereix que es determini si el president es va beneficiar d’una activitat de presumpte proxenetisme per part del pare de la seva dona: 1) provar que el que feia el pare no era només moralment reprovable sinó constitutiu de delicte; 2) que la dona va tenir accés personalment a béns que procedien d’aquelles activitats il·lícites, i 3) que el president se’n va beneficiar tot i saber-ne l’origen delictiu.
És possible que al líder de l’oposició no li importi massa si tot això es pot provar o no. I que simplement estigui buscant ficar el president en un embolic reputacional més, com si no n’hi hagués prou amb els innombrables merders en què s’ha ficat el president tot solet! Però en qualsevol cas, cal agrair que es posi el focus sobre aquesta qüestió. Perquè l’ús de béns d’origen delictiu no és només un assumpte reputacional: és una activitat tipificada com a delicte a l’article 301 del Codi Penal (sobre blanqueig de capitals, sense que es requereixi l’ànim de blanquejar). Com li passa a qualsevol ciutadà corrent, els polítics que utilitzen béns que procedeixen d’activitats delictives comeses per tercers, amb coneixement de l’origen delictiu, estan cometent ells mateixos un delicte.
Un cas hipotètic: si un polític gaudeix d’unes vacances al vaixell d’algú que no sap que és narcotraficant, però admetent que sap que és contrabandista (és a dir, tenint coneixement del presumpte origen delictiu dels béns, ja que el contraban és un delicte tipificat per llei orgànica), ha comès presumptament un delicte? No és una cosa fàcil de provar perquè, encara que el coneixement s’hagi admès, caldria determinar l’origen delictiu dels béns en qüestió.
Un polític estaria cometent un delicte si tingués constància que al seu partit hi ha finançament il·legal?
L’article 301 del Codi Penal no s’aplica només als béns originats pel proxenetisme, narcotràfic o contraban. S’aplica a tots els delictes, incloent-hi els relacionats amb la corrupció. Un exemple a l’atzar: els polítics que es beneficien de fons del seu partit (per pagar-los els actes electorals, els viatges, les despeses, potser fins i tot els sobresous, etcètera) que provenen de finançament il·legal a través de suborns per al partit en la contractació pública, estarien ells personalment cometent un delicte si tinguessin constància que al partit hi ha finançament il·legal, encara que no siguin necessàriament ells els que han estat implicats en els suborns?
Però és que a més el Codi Penal recull l’agreujant d’“imprudència greu”: omissió del deure de diligència que porta a no detectar l’origen il·lícit dels béns. És a dir, que “no saber” no és excusa si “has incomplert el deure de verificació”. En el cas del PSOE i el PP només fa falta un nivell de diligència bàsica perquè els dirigents i candidats sàpiguen que hi ha un problema: l’últim informe del Tribunal de Comptes sobre partits polítics indica que els seus sistemes de compliment estan un encara “en desenvolupament” i l’altre compleix amb el “mínim”.
Lee tambiénCol·laboracionistes
Pregunta a l’aire: si un candidat o dirigent del PSOE/PP no sap que el seu partit incorre en finançament corrupte, però no compleix amb el seu deure de diligència de compro-var que els sistemes de compliment contra la corrupció del seu partit són efectius, i es beneficia del finançament il·legal del partit (organització dels mítings, pagament dels viatges, sou del partit, etcètera) estaria incorrent personalment en un delicte amb imprudència encara que no sabés que hi havia finançament il·lícit?
Dubto que els líders del PSOE i el PP tinguin gaire interès a ficar el dit en aquestes qüestions. A veure si hi ha sort i algun jutge s’anima.