Les pantalles ens desperten, les xarxes dicten el que sentim, la pressa omple cada escletxa del temps. En aquest vertigen, moltes persones experimenten una sensació de buidor. Per això l’espiritualitat ha tornat al centre del debat cultural. Des dels consultoris mèdics fins als escenaris de la música pop, la pregunta pel sentit de la vida torna a ressonar.
Concert a Eslovàquia del Padre Guilherme, un sacerdot portuguès que combina el ministeri amb la música electrònica
Fa anys que el doctor Sans Segarra, estudiós de les experiències properes a la mort, documenta testimonis de persones que asseguren haver vist “una llum immensa”. Les seves investigacions revelen la necessitat de creure que no som només matèria. “No es tracta de religió –ha declarat–, sinó de transcendència. De tornar a sentir que la vida té un centre que no es compra ni es mesura”.
L’espiritualitat contemporània també s’expressa als hospitals, els festivals o les xarxes
Aquesta set de sentit també s’expressa en l’art. Rosalía, amb el seu nou àlbum, Lux, sembla haver-la captat com ningú. Després d’anys d’explorar els ritmes urbans i la iconografia moderna, l’artista catalana ara s’endinsa en un univers de ressonàncies clàssiques, místiques i religioses, amb divuit temes en tretze idiomes, des de l’àrab fins al japonès. El soroll del món cedeix davant la recerca de la llum: els cors recorden el cant gregorià, les cordes de l’ Orquestra Simfònica de Londres embolcallen lletres que parlen de fe, silenci, pèrdua i revelació. La mateixa Rosalía l’ha definit com “un intent de mirar cap amunt quan tot al voltant s’esfondra”.
Lee tambiénPresses i rellotges
La coincidència entre un metge que estudia la frontera de la mort i una artista global que explora la transcendència des del pop no és casual. Tots dos responen a una necessitat col·lectiva de retrobar allò sagrat, per bé que sigui des de llenguatges diferents. L’èxit de Lux demostra que fins i tot en una cultura hipertecnològica hi ha un desig latent de connexió interior.
L’espiritualitat contemporània ja no s’expressa només als temples, sinó als hospitals, els festivals, les xarxes o els laboratoris. Persones que no han resat mai parlen d’energia; científics que negaven l’invisible es pregunten per la consciència (recordem l’última novel·la de Dan Brown); artistes que van créixer entre pantalles busquen silenci. Enmig del caos, emergeix un impuls de retorn a l’essencial, una recerca de lux.