Dins del món cultural mediàtic fa un mes que estem colonitzats pel llançament de dues creacions: el disc de Rosalía i el llibre del premi Planeta de Juan del Val. No en segueixo cap dels dos, cosa que em permet parlar d’ells no com a creadors, sinó com a fenòmens mediàtics que m’arriben encara que no els busqui. Els tentacles del màrqueting digital són inescrutables i es colen fins a l’últim reducte. Els que som reticents davant els excessos virals de la publicitat actual, experimentem sovint una aversió al producte de moda inversament proporcional a l’adhesió que la campanya pretén crear: a mesura que augmenta la magnitud del fenomen, es redueix el nostre desig d’apropar-nos-hi.
Una cosa singular és que (a diferència d’altres llançaments bomba que generen debat i polarització d’opinions), tots dos autors han obtingut un consens quasi unànime. En el cas de Rosalía, un consens positiu: la immensa majoria de crítiques són elogioses. En el de Juan del Val, un consens negatiu: una majoria aclaparadora d’opinions són demolidores, tant de crítics com de lectors comuns. Sens dubte es tracta de dos fenòmens d’abast desigual: el primer, global, el segon, nacional. I també de dos autors molt diferents: la primera és una professional de la música, ha viscut per i per a ella. El segon és un professional d’alguna cosa, no sé gaire de què.
Hi ha un consens positiu cap a l’obra de Rosalía i un consens negatiu per la de Juan del Val
Però els dos llançaments tenen un punt comú: ha estat tan explosiva l’expectació que ha creat l’anomenada viralització de continguts que el producte promocionat és gairebé el menys important: queda emmascarat per un màrqueting que ja no evoluciona a escala humana.
Lee tambiénEls rics i l’ètica
Per poc que consultem qualsevol notícia en línia, estem sotmesos a un assetjament publicitari mai conegut. De manera directa, indirecta, disfressada d’entrevista o enredada a les xarxes, una plaga de continguts intrusius intenta desviar la nostra atenció al so que toca l’algoritme de torn. I com que la publicitat no entén de qualitats sinó de beneficis, amplifica amb el mateix ímpetu el producte bo, el dolent i el regular. Si som permeables a la moda, una mica crèduls o manipulables, massa gregaris o massa joves, fa por pensar què ens poden arribar a vendre. O, pitjor encara: a regalar.