La mort de Xabier Azkargorta em va causar una forta impressió. No només pel fet de ser una persona clau en la meva vida, sinó perquè vaig poder conèixer una persona meravellosa, culta, respectuosa i amb un afany de curiositat màxima. Igual que afirmo que haver tingut uns pares meravellosos m’ha marcat una manera de concebre la vida que en moltíssimes ocasions m’ha acostat a la meva plenitud personal, la figura d’en Xabier també ho va fer. Per això la seva mort em va fer entrar en una anàlisi de totes les persones que m’han influït positivament. Avui dia puc dir que aquell adolescent que per primera vegada i durant molt de temps va haver d’enfrontar-se a la vida ple de dubtes i pors s’ha transformat en un home de 64 anys que viu la seva vida amb una plenitud que no va somiar mai. I moltes persones n’han estat responsables.
Sent cert que totes les coses que ara m’envolten i que em generen satisfacció m’han costat molt. També és cert que, sempre que semblava que la balança es decantava cap al costat negatiu, ha aparegut algú que m’ha impulsat cap endavant. Com va fer en Xabier. Vaig ser un jugador sense la formació futbolística adequada, vaig jugar amb l’equip de l’ escola fins als 20 anys, però gràcies a ell vaig tenir l’oportunitat de jugar a Primera. Sent jugador del Sabadell vaig prendre la decisió d’abandonar el futbol i reprendre els estudis de manera seriosa. I amb la decisió ja presa, vaig coincidir amb ell a la barra d’una discoteca, on es feia el lliurament d’uns premis. Allà afectuosament es va adreçar a mi, em va preguntar pel meu futur i, quan li vaig dir que em retirava, em va proposar de fitxar per l’Espanyol. L’endemà pensava que tot era una fantasia provocada per un somni nostàlgic.
Gràcies a Azkargorta vaig tenir l’oportunitat de convertir-me en un futbolista de Primera
Avui dirigeixo una petita empresa amb gran prestigi al nostre sector i, acompanyat d’un autèntic equipàs, estic, i ells ho saben, molt orgullós de cadascun dels meus companys. Ha suposat posar-hi molta passió, moltíssim esforç, però ara som en el millor moment de la nostra trajectòria. I en aquest àmbit també vaig tenir, com en el futbol en Xavier, un gran mentor.
En aquest cas es tracta del doctor José Duran von Arx, amb qui vaig estar innombrables matinades treballant, ajudant-lo amb les seves presentacions per poder amarar-me de tota la seva saviesa i passió per la seva professió.
Per això considero útil llançar aquest missatge. A tots els joves esportistes o no, que davant els dubtes que genera la vida, que no són pocs, busquin el millor mentor possible. I que en moltes ocasions no sempre és així. Prioritzin el mentor al salari. Els mentors sempre actuen oferint-te un interès compost.