L’economia continua creixent a bon ritme, amb el govern i la Comissió Europea apostant per un 2,9% d’augment del PIB el 2025. I ja que el 2024 superàvem un 7,1% el que es va generar el 2019, la millora de l’any en curs permet ampliar la recuperació de les enormes pèrdues del 2020 i retallar distàncies respecte de l’àrea de l’euro. En tot cas, bons resultats en activitat i, lògicament, en ocupació. Això es tradueix, segons ha avançat el Ministeri d’Hisenda, en un augment de més del 10% en ingressos fiscals (i expectatives per al 2026 properes al 8%), una notable millora de la recaptació, ja que el PIB nominal avança sensiblement menys (en l’entorn del 5%-6%). I, finalment i com a rúbrica particularment positiva d’aquests dies, la Comissió Europea (en el seu European Economic Forecasts Autumn 2025 d’aquesta setmana) ens anuncia un creixement del PIB a Espanya del 2,3% per al 2026 i del 2,0% per al 2027. Uns avenços que es basen en la fortalesa del mercat de treball, reflex al seu torn de les entrades d’immigració.
No està malament, encara que no s’animin en excés. Perquè aquest favorable diagnòstic d’avui no ens hauria de fer caure en un optimisme panglossià, com el del tutor del Càndid de Voltaire: en temes socioeconòmics, tot té un costat fosc. Cert que entre el 2019 i el
2024 el creixement del PIB deriva d’un increment del 9,3% d’ocupats l’EPA (1,8 milions) i del 5,3% en el total d’hores treballades. Això vol dir que, en termes anuals, la productivitat per ocupat hauria caigut un -0,4%, o augmentat un 0,3% si es mesura per hora treballada. En el millor dels casos, modesta millora. A més, ocupació i productivitat són vasos comunicants: idèntic augment del PIB té impactes diferents sobre el
benestar ciutadà segons si es basa en la primera o en la segona. No és estrany que socialment es percebi que el
PIB creix, però que la renda per càpita no tant: perquè augmenti, ha d’augmentar la productivitat.
En temes socioeconòmics, tot té uncostat fosc
I aquí és on emergeixen els problemes: amb avenços modestos del PIB/HORA, el creixement cal fiar-lo al de l’ ocupació. I aquesta està condicionada al que faci la immigració: entre el 2022 i el 2024, dels 1,8 milions de nous ocupats, els immigrants n’han absorbit el 69% del total. Per això, i per poc que acompanyi l’augment del PIB, la immigració continuarà amb força: entre altres factors, així ho exigirà la jubilació de prop de 4,5 milions d’ocupats baby boomers que avui tenen entre 55 i 66 anys.
Amb un teixit econòmic intensiu en mà d’obra estem atrapats. El modest avenç de la productivitat ens obliga a xifrar l’augment del PIB en el de l’ ocupació i inevitablement en el dels immigrants, el creixement dels quals comença a percebre’s, en certs àmbits, com a excessiu. Els pròxims anys, immigració i productivitat definiran un món bastant menys optimista que el d’avui.