Senyor ministre de Transports, algunes persones, des que vam conèixer el vostre pla d’accelerar una mica més l’AVE Barcelona-Madrid i viceversa, estem inquietes. Sospitem que l’assumpte se’ns girarà en contra, existencialment parlant. Alguna cosa ens diu que no ens farà més felices. Així que ens estimaríem més que ho deixessin com està. Vam agrair l’arribada de l’alta velocitat, esclar. Però no en necessitem més. Hem travessat alguna mena de límit –humà potser–, que provoca que gairebé cada avenç que se’ns encoloma, especialment en temes de velocitat, en comptes d’estalviar-nos temps, ens el roba. És un fenomen estrany. Els elements es confabulen per esprémer-nos. La velocitat ens escurça la vida.
Aquells 30 minuts que preteneu estalviar-nos acabaran produint la il·lusió d’un temps productiu. La possibilitat d’una cosa que ens espremi una mica més. Al final serà mitja hora esgotadora. Ens xuclarà el moll de l’os. Ho tenim escrit als ulls. N’hi ha prou amb veure la cara de desesperació que fem la ciutadania en general, al carrer, a les andanes, d’una banda a l’altra. No em dona la vida, li diem a l’amic que fa mesos que no visitem, a les flors del camp.
Pobres guepards obsolets, que veuen passar els nostres trens com al·lucinacions
Entenc que tot plegat, com a ministre del moviment, us incumbeix. No demanem de tornar al cavall, però tampoc no necessitem desafiar, per terra, el falcó pelegrí, capaç d’assolir en picat gairebé 400 km/h. Ja vam deixar enrere el velocíssim ratpenat cuallarg o el peix vela, infeliç, que solca els mars a 110 km/h, sense assabentar-se de res. Pobres guepards obsolets, que veuen passar els nostres trens com al·lucinacions. Deveu haver sentit parlar, per cert, de l’escarabat tigre, que, segons diuen, a escala humana, és capaç de córrer –no us exciteu, ministre– a 800 km/h. No té sentit passar un insecte a escala humana, però així estem. També deveu saber que, a aquestes velocitats, la bestiola és incapaç de processar les imatges i s’ha d’aturar sovint per saber on és. Sense comentaris.
Lee tambiénUna nit de por
Dins de l’AVE, senyor ministre, estem fora de perill. No em pregunteu de què. Els dispositius ens xuclen el cervell també allà –tampoc no va ser bona idea allò de les dades a cabassos–, però sabem que podríem mirar per la finestra i veure passar els Monegres a 300 km/h. No ens els passeu a 350 km/h, sisplau, no és humà. Gastem aquests diners en una altra cosa. Hi ha gent a qui li agrada viatjar.