La patacada a Stamford Bridge va deixar el Barça amb la necessitat d’exigir un informe facultatiu contra el combatiu Alabès, equip de poques fissures que dirigeix Coudet, àlies el Chacho . Tot indica que se salvarà de la crema. La plantilla és més llarga de l’habitual i disposa de jugadors més competents que les últimes temporades. L’ Alabès és a la categoria d’equips que funcionen com a unitat mètrica per als seus adversaris. Costa de derrotar, s’aboca a resultats curts i concedeix poques oportunitats. Més o menys, així va ser el partit amb el Barça.
A Flick no li va agradar el que va veure en el partit amb el Chelsea. El Barça pot jugar malament, però no pot jugar com un qualsevol. Allà resideix la diferència entre la seva versió anterior, la que va entusiasmar la seva afició i va admirar el món futbolístic, i l’actual, força insípida, sense cap sentit de l’aventura. Els defectes van més enllà de la ubicació de la línia de defensiva o la renuent pressió als rivals.
El Barça va guanyar, però continua en estat convalescent, generant dubtes
Són problemes visibles que la temporada anterior es van resoldre per pura rebel·lia. Era un Barça ferotge que no claudicava quan els partits es posaven difícils. Algunes de les seves inoblidables nits es van caracteritzar per unes remuntades apoteòsiques contra el Bayern, l’ Atlètic i el Reial Madrid, que es va avançar amb dos gols en el primer temps i van amenaçar amb atrapar el lideratge. La resposta del Barça va ser aclaparadora. Va marcar cinc gols i va deixar la Lliga sentenciada.
Aquesta mena d’equip, el mateix que va lliurar amb l’ Inter un dels combats més bonics en la història de la Copa d’Euro- pa, no s’ha vist aquesta temporada. S’apunten errors tàctics, lesions de futbolistes importants, l’absència d’Íñigo Martínez en una defensa molt consolidada, i no hi ha dubte que aquell inventari ha perjudicat el Barça. Tot i això, els senyals es van començar a detectar aviat.
Lamine Yamal supera el defensorPachecofent-li passar la pilota entre les cames
Flick es va enfadar en els primers partits de Lliga, especialment després de l’empat amb el Rayo. Va parlar com si un virus s’hagués instal·lat a la plantilla. Excepte Pedri, que va arribar a elevar el seu espectacular nivell de la temporada prèvia, la resta de l’equip va perdre gana, es va aburgesar. Fins ara, gairebé no ha disputat partits contra les grans potències, però la collita ha estat molt fluixa: derrotes contra el PSG i el Chesea a Europa, derrota amb el Reial Madrid en el campionat espanyol. El balanç explica els dubtes que provoca el Barça aquesta temporada.
Com que la ferida de Stamford Bridge va ser profunda i molt dolorosa, l’enfrontament amb l’ Alabès potser proposaria un diagnòstic més clar del pacient. Per començar, Flick va prendre mesures. Va alinear Eric Garcia en la posició de Koundé, Cubarsí es va situar on juga Araújo i Gerard Martín va entrar com a central. A la medul·lar, Casadó, gairebé invisible en les alineacions, va jugar en la posició de Frenkie de Jong. Fins i tot el jove Bernal, víctima fa més d’un any d’una lesió gravíssima, va disposar d’una oportunitat. Encara està massa insegur al camp. La relació d’absents diu molt del que Flick va pensar d’ells en el desastre contra el Chelsea.
Va tornar Raphinha després de gairebé tres mesos. Han semblat un segle. És un jugador essencial. Es va apreciar la seva contribució en el partit, que va sortir com s’esperava. L’ Alabès va aprofitar el primer minut per marcar. Amb Raphinha a l’equip, la remuntada es va tornar més factible. Els gols de Lamine i d’ Olmo, que per fi torna a completar partits sencers, van rebaixar la seriosa preocupació de l’afició, però no els dubtes que genera el Barça. Si buscava un informe facultatiu per saber el seu veritable estat, ja el té: estat convalescent, continua sota atenta observació.