Hi ha molts joves que es plantegen fer un programa màster. Van acabar l’ escola i se’n van anar a la universitat. Uns, interessats en enginyeria; d’altres, en dret; d’altres, en medicina; d’altres, en economia, i no era fàcil aconseguir amb rapidesa el que més els interessava.
Oferir programes universitaris té uns costos molt importants que no són fàcils de recuperar tot i carregar un import als alumnes. Cal pagar professors, molts empleats que gestionen des de la neteja de les instal·lacions fins a ajudar els professors perquè facin servir micròfons, projectors, etcètera. De vegades, els professors organitzen un desplaçament per visitar una empresa o anar a un auditori amb alguna altra escola per escoltar un ponent de gran prestigi i de vegades d’un altre país i això té un cost rellevant. Tot i això, aquests esdeveniments ajuden a desenvolupar els temes docents i les referències que permeten contri- buir que els professors facin els cursos més pedagògics i més atractius.
Moltes persones grans es mantenen molt bé i es poden jubilar més tard
Fa uns anys, molts professors van començar a utilitzar ordinadors durant la classe i explicar als alumnes com fer-los servir per anar incorporant-los a l’entorn professional futur, en el qual els ordinadors tenen un paper molt important, però són les persones les que els gestionen i aconsegueixen els resultats que necessiten, que poden ser diverses alternatives i sempre utilitzant el cervell per triar la millor alternativa proporcionada per l’ordinador.
Els ordinadors contribueixen a anar organitzant un món global. Hi ha cursos en escoles xineses que tenen els mateixos continguts que cursos als EUA per a alumnes de la mateixa edat estudiant la mateixa àrea del coneixement. A la Xina, han copiat el curs i l’han traduït al xinès, i a Amèrica o a Europa, s’han valorat cursos de professors prestigiosos d’altres països i també s’han traduït.
Hi ha joves que tenen pressa per aconseguir una feina i menys interès per fer programes màster o cursos especials per a temes industrials, comercials, tecnològics, o d’altres. Als nostres joves hauríem d’explicar-los que l’esperança de vida va pujant i el més probable és que continuï augmentant, però que els governs del món no tenen guardats diners per pagar pensions durant un munt d’anys.
El més probable és que la majoria dels governs retardin l’edat de jubilació. Això els costa, perquè hi ha moltes persones que no gaudeixen de la seva feina i volen jubilar-se al més aviat possible. Però si l’esperança de vida va pujant, cap país té reservat fons per pagar pensions durant 40 o 50 anys. D’altra banda, moltes persones grans es mantenen molt bé mentalment i físicament i pot ser molt possible per a ells jubilar-se quan siguis més grans del que es planteja avui.
Hem vist que alguns milionaris famosos continuen invertint i desinvertint amb 90 o més anys. Anem llegint la premsa que ens manté ben informats, continuem pensant que podríem estar actius de grans i cuidem bé la nostra salut.