La cota 46

Llegint la fenomenal i imprescindible novel·la La vida privada de Piero Garz a , de Lide Aguirre ,em venia al cap altra vegada la constatació del signe d’aquesta nova època: la inversió ètica i moral. Narcisisme però fragilitat, fractures emocionals, laborals i personals d’uns espanyols que en aquesta “batalla per les pantalles” (en la qual els mitjans de comunicació són una part ínfima respecte a les xarxes socials) conviuen en un món que vol ser blanc o negre, però on hi ha moments per a l’odi i d’altres en els quals les emocions negatives es transformen en positives. La política és, de fet i abans que res, el viatge perpetu entre la por i l’esperança. I és en aquest clarobscur on sorgeixen... Les oportunitats.

Falta molt o poc, segons com es
miri, per a les generals: tècnicament, 19 mesos, si s’esgota la legislatura
el 2027, o set mesos, si es convoquen després dels caucus de la dreta el 2026. Però una llei de ferro s’imposa: si la dreta en el seu conjunt supera
la cota 47 (la suma en percentatge
de PP- Vox), Pedro Sánchez no té
cap possibilitat de formar govern. En canvi, una dreta per sota de la cota
46 tornaria a les caminades del 23- J i s’obriria de bat a bat la possibilitat
de bloquejar la investidura de la
dreta. Cota 47 és la Moncloa per al
PP i cota 46 és bloqueig per al
PSOE.

Bloquejar la investidura de la dreta, per cert, no és el mateix que intentar una nova investidura i al revés. Ja va passar el 23- J, abans que la llei d’ Amnistia ho desbloquegés tot, després de l’error estratègic de Feijóo de presentar-se a una investidura que ja tenia perduda prèviament, amb l’objectiu d’absorbir Vox. Quan Espanya torni a votar, la llei d’ Amnistia serà constitucional i Puigdemont estarà instal·lat a Girona. Per tant, en el cas hipotètic que la dreta no superés la cota 46 en les pròximes generals, un nou bloqueig guanya probabilitats a falta del desbloqueig.

On és la cota 46? En dos moviments fonamentals: primer, en la reducció de les transferències directes del PSOE a les dues dretes. Si fossin gairebé de zero, la cota 47 brillaria per la seva absència. Als resultats de l’últim CIS, el PSOE transfereix 300.000 vots al PP i 250.000 vots a Vox; segon, en l’estratègia de l’esquerra a l’esquerra del PSOE. Penseu que la gran majoria de les primes de les circumscripcions mitjanes han canviat de bloc. El 2023 van anar a parar majoritàriament a Sumar, però avui anirien a Vox. Ni el millor Podem de la història, el de desembre del 2015, estaria en disposició de superar en vots l’actual Vox.

Si l’antic espai de ruptura, a l’esquerra del PSOE, no presenta, per tant, una candidatura competitiva que intenti barallar-se amb Vox per la tercera plaça en les circumscripcions mitjanes i grans, com encertadament demanda Gabriel Rufián , la progressió del PSOE serà indiferent. Sense una candidatura única que vessi, almenys, els tres milions de vots, tot serà bilis negra i frustració. Es tracta de saber llegir les virtuts de la Loreg. L’ epic fail a què s’encaminen Sumar i els liles s’hauria d’acabar. En cas de no suturar la ferida, aquest espai entraria a més en campanya sense el seu propòsit: contenir o limitar l’empenta imparable de Vox i l’aritmètica de dretes. En el cas de recompondre l’error Magariños, 11 circumscripcions ballarien entre Sumar-Podem i Vox. En altres paraules, sense sutura, Vox arrasa. Amb sutura, la cota 46 serien 175 escons de la dreta.

La política sempre fa cercles. Fa cinc anys vaig decidir deixar la política anant-me’n voluntàriament de la Moncloa. I us ho confirmem: no hi hem tornat. Que alguns ho voldrien? Però si no tenim ni temps! Llavors, com ara, això sí, continuem portant amb professionalisme el futur al present provant de donar-vos cada setmana la millor anàlisi independent perquè prengueu decisions. A partir d’aquí, com ens agrada dir, feu que passi: la cota 46 (l’esquerra) o la cota 47 (la dreta) i que guanyi el millor. Sense oblidar mai que això és una democràcia i no pas una lluita entre “fatxes” i “ rojos”. I que encoratjar, almenys, una vida més lliure gràcies a la vostra ja és haver triomfat. Com tantes i tantes mares i pares amb els seus fills. Torneu al que és bàsic: les conviccions. Així és com es combat aquesta inversió ètica i moral de la qual parlen els llibres de Lide Aguirre.