Els esdeveniments de la darrera setmana han permès que comentaristes i analistes coincideixin a assenyalar que el camí cap a unes noves eleccions ha quedat obert. Podria ser, però no està clar. Encara hi ha moltes coses per decidir i, tot i les dificultats que envolten l’acció del Govern central, no sembla que el seu president vulgui decantar-se per unes eleccions anticipades. L’economia va millor que la dels països europeus i els socis minoritaris de la investidura no semblen afavorits per les seves expectatives electorals. A la recerca de propostes que els identifiquin, aquests socis minoritaris no fan res més que afeblir les seves opcions i l’estabilitat de l’Executiu. Però no sembla tampoc evident que vulguin dur aquesta lleugeresa fins al punt de trobar el seu propi final. Ja es veurà; caldrà esperar.
En tot cas, la possibilitat d’unes noves eleccions obre pas a interrogants per resoldre. Per exemple, sembla que tothom accepta que qualsevol nou govern haurà de descansar en un acord de coalició. Cap partit tindrà, per si sol, una majoria absoluta que li permeti governar des de la seva estricta coherència. El govern nou necessitarà –com ara– un suport parlamentari heterogeni, i fins i tot possiblement contradictori. Per tant, la pregunta que s’adreça als partits més representats va en la direcció de demanar amb qui es pensa governar. Amb qui? Es critica la feblesa del Govern actual com a conseqüència d’acords condicionats per forces minoritàries que no accepten el seu paper i que pretenen, des de la seva representació minoritària, actuar com si fossin ells els millors representants de la voluntat popular. Això que passa ara és el que les eleccions anticipades posaran novament de manifest?
Per fer què i amb qui es pensa governar? La pregunta no és irrellevant i la resposta encara menys. En aquest sentit, un nou escenari no sembla canviar gaire respecte del que ara s’argumenta per justificar l’exigència de noves eleccions. L’escorament ideològic podria ser diferent, però la inestabilitat fruit de la feblesa de la coalició que resulti de les eleccions podria ser la mateixa. I això és rellevant; perquè del que es tracta és de governar. És a dir, guanyar per a què? I segons amb qui, el què serà diferent? Grans reptes requereixen respostes sòlides i coherents; el que s’ha de fer demana unitat en els responsables de fer-ho! I certes coalicions només conviden a interrogar-se sobre la durada.
Unes eleccions s’haurien de veure com un canvi radical en el comportament democràtic de tots plegats
Els reptes són massa importants per fer-hi front des de la discòrdia. Des de la diferència estrident no es pot encarrilar un futur complex i incert. Compromès amb Europa o de submissió trumpista, per exemple. O tractar el problema migratori amb serena solidaritat, o amb recuperació de pràctiques inquisitorials? El que cal fer ha de tenir una ànima compartida; en cas contrari, la inestabilitat es converteix en el pitjor adversari del progrés col·lectiu.
I per això no n’hi ha prou amb establir amb qui governar, ni el què es farà, sinó que, a més, cal enfocar com fer-ho. Els nous reptes i els dèficits del present reclamen una altra manera de fer política. Cal enfortir els fonaments del respecte a l’adversari que enrobusteixi l’exercici democràtic. Caldrà buscar acords fins i tot amb els que no integren la majoria parlamentària. Polítiques d’Estat són polítiques de consens, en les quals el consens de tots no ha de ser impossible. En tot cas, es tracta d’intentar-ho. I això vol dir un clima d’entesa, una recerca permanent a favor de la convivència. Ni els insults, ni les grolleries, ni les desqualificacions sistemàtiques ajuden ni ajudaran a donar estabilitat ni a posar en valor les institucions democràtiques.
Lee también‘Déjà-vu’
El problema, per tant, no rau a saber si calen noves eleccions. El problema és que aquesta possibilitat es vegi i es valori com un canvi radical en el comportament democràtic de tots plegats. El com obriria possibilitats al què fer, i legitimaria els que pretenguin fer d’unes noves eleccions un punt de partida per a un nou fer en la vida política del país. Ara, no està gaire clar.