D’una trobada amb mil joves que gairebé se suspèn a causa dels aldarulls que causava la multitud que es va quedar fora de la sala a un solemne doctorat honoris causa. Així són els entretinguts dies a Guadalajara ( Mèxic) de Joan Manuel Serrat, cap de cartell aquest any de la Fira Internacional del Llibre ( FIL), que té Barcelona com a convidada d’honor.
Ahir la Universitat de Guadalajara va concedir el doctorat honoris causa a Serrat, que, en el discurs al paranimf de la institució, va advocar, entre estrepitosos aplaudiments, perquè “arribi el dia que el Mèxic dels llibres guanyi el Mèxic de les armes”. Esglaiats pels impactants murals laics d’ Orozco – L’home creador i rebel , a la cúpula del recinte, i El poble i els seus falsos líders , a les parets–, els assistents van sentir Serrat agraint el reconeixement “a aquesta forma de la poesia que és la cançó popular, una via d’accés al coneixement del món. En algunes cançons hi ha troballes tan definitives com el teorema de Pitàgores o l’aspirina”.
“En algunes cançons hi ha troballes tan definitives com el teorema de Pitàgores o l’aspirina”, va afirmar
Va recordar la seva àvia Antonieta, que el portava a passejar els diumenges a la tarda i li donava una pesseta perquè es comprés el que volgués i que no entenia (“ Quina ximpleria!”) que aquell nen optés pels cançoners amb els temes de moda en comptes d’un gelat o d’uns tramussos.
Però, un dia abans, dijous, l’acte central de la FIL va estar a punt de no celebrar-se. Deu minuts després d’haver començat la trobada de Serrat amb mil joves, durant la qual sentien forts crits (“ Volem entrar / i veure Serrat!”) de les persones que s’havien quedat fora del saló, el cantant, visiblement molest, va afirmar que “he fet molts quilòmetres per ser aquí, era un dia per a mi extraordinari, de molta il·lusió, però és impossible tenir un acte amb una càrrega afectiva com aquesta amb un enrenou com el que hi ha fora. No és culpa meva, perdonin vostès. Bona tarda”. I es va aixecar i se’n va anar, per a desesperació del moderador, Benito Taibo, i de les autoritats presents. Per sort per a tothom, va tornar al cap de 13 minuts entre grans aplaudiments, després que de ser convençut per l’organització, que va aconseguir apaivagar els que s’havien quedat sense plaça.
Els joves mexicans van demostrar que coneixen el cançoner del Nano molt més del que es podria imaginar, tot i que més d’una vegada van dir que era gràcies als pares. Li van demanar consells per dedicar-se a tocar la guitarra, remeis contra la tristesa i, fins i tot, què tenia a veure el Barça amb el catalanisme. Van esclatar sonores rialles quan una noia va rectificar a temps el seu comentari: “Vostè ha estat part de la meva educació sex... Sentimental”. “Bé, totes dues coses”, va xiuxiuejar a l’amiga que tenia al costat. L’endemà, Serrat diria a la universitat que “l’ afecte, l’amor, és el que mou les meves passes”. Així doncs, coherència màxima entre l’astre i els seus seguidors.
