És una satisfacció llegir publicacions sobre l’evolució de l’economia i dels diversos sectors. Als que publiquem en revistes, diaris o fins i tot llibres, ens costa una mica ser molt optimistes. Per descomptat que em puc equivocar, però la meva impressió és que les coses han millorat en l’economia en general, i que això està passant a tot el món.
Això no vol dir que totes les empreses aniran bé. La realitat és que la bona evolució de l’economia permet a alguns aturats aconseguir feina, però, sobretot, que els joves ben preparats ho tinguin raonablement bé per aconseguir una feina. Les moltes empreses que estan avançant han estat capaces d’incorporar les tecnologies que hem desenvolupat.
Vegem la manera d’assegurar l’obtenció d’ingressos postjubilació
Ara hem fet famosa la intel·ligència artificial. Però ens hem passat. Avui les màquines poden plantejar i fins i tot triar alternatives si hem desenvolupat un bon model, si recollim les dades necessàries i els anem introduint d’una manera adequada i anem modificant el model informàtic amb les idees que ens apareixen durant la seva aplicació. Però si un ordinador ens diu que amb una modificació del procés de producció podem prescindir de 20 persones, a mi em crearia un gran problema, perquè les persones són de gran importància per a mi, i si hagués d’acomiadar 20 persones això seria un dolor terrible i em dedicaria dia i nit a veure com retenir-les.
És evident que les empreses valoren els processos més ràpids i amb menys persones perquè això les fa més competitives i si hi ha alguna innovació cal incorporar-la amb gran velocitat.
Hi ha empreses que formen molt bé tots els seus treballadors. Això les porta en molts casos a necessitar una persona que dissenyi i sàpiga amb quina formació cal anar mantenint els treballadors ben preparats. És convenient, a més, conèixer les escoles i empreses de formació que dissenyen o codissenyen programes per a alts directius d’empreses.
La formació dels treballadors va creixent i ajuda a la competitivitat de les empreses i també a retenir treballadors i directius que en general valoren molt bé l’oportunitat de treballar i alhora formar-se.
L’esperança de vida va creixent i en alguns països ja es poden mantenir treballadors o directius més enllà de l’edat de jubilació. En països com els Estats Units no hi ha pensions estatals per als jubilats. O tenen un programa de postjubilació que van contractar amb empreses d’assegurances o el dia que es jubilen deixen de tenir ingressos. Hi ha els que no han contractat aquests programes d’ingressos postjubilació i quan es jubilen acaben aconseguint alguna feina, de vegades de nivell inferior al que tenien i de remuneració molt més baixa. La majoria de països no tenen guardats fons per pagar pensions als treballadors jubilats durant molts anys. Però no s’atreveixen a dir-ho. Els polítics pensen “els que em succeeixin ja s’ho trobaran”. Vegem la manera d’assegurar ingressos postjubilació.