L’ésser humà ho és perquè parla, llegeix i escriu. Sense aquestes capacitats no hi hauria humanitat. Avui, aquestes identitats estan amenaçades greument –i crec que no exagero– per una intel·ligència artificial generativa (IA) més humana, amb capacitat de substituir i suplantar les persones per reemplaçaments artificials, construint un llenguatge conversacional i creant marcs mentals amb una nova llengua: la tecnollengua, tal com la descriu José María Lassalle.
Una vegada més, qui domina el llenguatge domina el veritable poder. I si els humans perdem la capacitat de controlar i governar la IA perquè deixem de parlar, llegir i escriure en les nostres pròpies llengües? I si renunciem al llenguatge humà per obtenir simplement el producte paraula (en forma de sons, lectures o textos)? Què passarà si les nostres llengües moren i s’homogeneïtzen per ser una llengua universal, però artificial?
Lassalle apunta i destaca “la superioritat de la cultura en espanyol i la llengua espanyola com a suports en dades del disseny algorítmic dels sistemes d’IA”, i remata: “Comunicar-te amb ells no donarà els mateixos resultats si qui parla amb la màquina té 1.000 o 3.000 paraules al cap; si correlaciones els conceptes que enclouen a partir d’una formació especialitzada o generalista; tècnica o humanista. I, més encara, si ho dius en la llengua de Cervantes, Shakespeare o Confuci... El producte que surti del treball d’un artífex variarà qualitativament del que li ofereixi un autor que exerceixi la seva auctoritas i no només la potestas ”.
L’actual model d’IA generativa ens proposa convertir la diversitat de llengües i cultures humanes en un puré pastós, insípid i monocrom (la tecnollengua)
Si les paraules humanes moren –perquè hi renunciem– per ser simplement substituïdes per artificis simuladors i alternatius, la humanitat serà reemplaçada (i sotmesa) tard o d’hora. Com ho podrem impedir? Parlant, llegint, escrivint? El que ens proposa l’actual model d’IA generativa és convertir la diversitat de llengües i cultures humanes en un puré pastós, insípid i monocrom (la tecnollengua). Unes farinetes artificials que, amb l’aparença de nutritives, destrossen la diversitat de colors, sabors i matisos. En una conversa recent amb Barbara Cassin a El Grand Continent al voltant de la seva última obra, La guerre des mots, l’autora ens ofereix pistes suggeridores i estimulants de resistència davant l’assimilació.
Lee tambiénBretxes i frustracions
Cassin proposa una resistència del llenguatge, piratejant la IA: “Cal reinventar tota aquesta comunicació, fins i tot amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, cosa que no és fàcil. La meva idea seria crear una IA traductora alimentada amb intraduïbles i que, per tant, fos, en certa manera, neuròtica”. Una quimera necessària? Sí, i Europa l’ha de liderar amb una estratègia d’IA pròpia.
Hannah Arendt, de qui recordem aquests dies el cinquantè aniversari de la seva mort, deia que “la llengua és política”. Avui, més que mai, cal fer política amb ella: utilitzant-la i no delegant en la IA la nostra identitat humana. Aquesta renúncia és el principi del final.