Quantes pel·lícules hem vist en les quals la tensió militar provoca que un soldat o oficial iniciï un atac que acaba sent contraproduent? Me’n venen tres al cap: The Bedford incident (1965), Apocalypse now (1979) i Crimson tide (1995). Però n’hi ha moltes més... Un últim exemple: Rules of engagement (2000).
Hollywood ens ha portat a aquells posts de comandament en submarins, cuirassats, gabinets de crisi o centres de control nuclear on la tensió desencadena atacs prematurs que acaben en desastre.
Però el que a la pantalla és tensió dramàtica, en la realitat pot tenir conseqüències tràgiques. El 2 de setembre passat, l’exèrcit dels Estats Units va atacar amb míssils una llanxa de narcotraficants veneçolans al Carib, que va deixar morts i supervivents. Pocs minuts després, un segon atac va llevar la vida dels que no van morir en la primera urpada militar. En escenaris bèl·lics està prohibit atacar els nàufrags dels bombardejos i enfonsaments d’embarcacions.
Alguns congressistes consideren ara a Washington que el segon atac constitueix un crim de guerra; mentre que d’altres afirmen que va ser una acció legal, ja que les autoritats civils –el president Donald Trump i el seu secretari de la Guerra, Pete Hegseth– han adaptat la doctrina militar a la lluita contra els càrtels.
Un doble atac al Carib encén una polèmica moral, política i militar a Washington
L’almirall Frank M. Bradley, assenyalat com a responsable militar del polèmic doble atac, n’ha defensat la legalitat davant el Congrés argumentant que els supervivents constituïen un “objectiu militar legítim”.
En el moment de l’atac, al Pentàgon es vivia una situació especial. A la junta de caps d’Estat Major s’assumia que era qüestió d’hores que Trump rebategés el Departament de Defensa com a Departament de Guerra. I encara que el Congrés ha d’autoritzar el canvi de nom, en les esferes del poder executiu i militar i al web war.gov ja s’està fent servir la nova nomenclatura.
Lee tambiénJordi Pujol (*)
L’almirall Bradley podria ser el responsable directe de l’atac, però seria un error veure’l com l’únic culpable. Quan la política i la tensió militar es creuen, les decisions humanes poden ser letals. I en aquest escenari, tots els actors del poder haurien de retre comptes, no només l’almirall Bradley.