Sempre he admirat el polític, economista i professor Andreu Mas-Colell, i no perquè una nit de setembre del 1983 em va salvar de dormir al banc d’un parc al centre de Cambridge (Massachusetts) oferint-me una còmoda i exclusiva habitació del Faculty Club de Harvard. Eren els dies previs a la invasió de l’illa de Grenada i el campus bullia.
Més enllà d’aquella anècdota, la setmana passada Mas-Colell va publicar un article en aquest diari titulat “El president Pujol”, coincidint amb l’inici del judici al polític i els seus fills. Se’ls acusa de delictes fiscals, suborn, associació il·lícita, tràfic d’influències i blanqueig de capitals.
En el seu text, Mas-Colell comparava Pujol amb Prat de la Riba i Francesc Macià a l’hora de liderar “moments fundacionals d’institucions que deriven de l’aspiració col·lectiva de dotar Catalunya d’un cos d’Estat, mantenint l’ànima catalana”. L’economista incloïa com a catalans rellevants Josep Tarradellas i Pasqual Maragall, i s’autodefinia com un “nostàlgic de la nonada sociovergència”.
Sembla garantit un escrutini etern sobre si Pujol va ser positiu o negatiu per a Catalunya
Mas-Colell citava els sis eixos de la política de Pujol:
1. Catalanitat i llengua.
2. Economia potent.
3. Democràcia i benestar.
4. Excel·lència.
5. Pragmatisme polític.
6. Europeisme.
El cap de setmana passat, vaig conversar amb col·legues i coneguts sobre la figura de Pujol, que ja no ostenta el títol d’honorable. Com va passar en el debat digital suscitat per l’article, alguns coincidien amb Mas-Colell; d’altres afirmaven que aquells sis eixos realment no es van arribar a plasmar en obres d’Estat, tret de la creació de TV3 i els Mossos d’Esquadra, i tampoc no faltaven els que reduïen tot el seu llegat a una sola paraula: corrupció.
Encara que la sentència final marcarà inevitablement la valoració històrica de Pujol, el que sí que sembla garantit és un escrutini etern sobre si la seva figura va ser positiva o negativa per a Catalunya. Li podria passar el mateix que a Richard Nixon: el cas Watergate va acabar definint la seva trajectòria.
Lee tambiénLa vida en un ‘prompt’
El que sembla evident és que, sigui quin sigui el resultat d’aquest judici, l’ombra del dubte sempre acompanyarà Pujol. N’hi haurà que intentaran blanquejar i reivindicar-ne la figura i d’altres preferiran injuriar-lo i vilipendiar-lo, però, igual com li va passar a Tricky Dick, el seu nom quedarà marcat per un debat interminable. Un debat per a l’eternitat i un nom assenyalat amb asterisc.