Li van preguntar a Georges Clemenceau, primer ministre de França al final de la Gran Guerra (1914-1918), què diria la història sobre el conflicte. No ho sé, va respondre, però el que la història no dirà és que Bèlgica va envair Alemanya.
Afirmar que Ucraïna va començar la guerra contra Rússia el febrer del 2022 ho pot proclamar Trump tantes vegades com vulgui. Però la història no li farà cas perquè és mentida. Com tampoc no és cert que la justificació de Putin per envair el país veí era per “desnazificar Ucraïna” quan el seu president és jueu.
Zelenski és un president democràticament elegit el 2019 amb un 73% dels vots. Les circumstàncies de la guerra han impedit unes eleccions, però, davant la insistència de Trump i de Putin, va dir dimarts que estava disposat a convocar-ne. Ningú no pretén prolongar la guerra més llarga a Europa des de la que va derrotar Hitler el 1945.
Les complicitats entre Trump i Putin per posar fi a la guerra d’Ucraïna serien acceptables si no estiguessin basades en mentides, un corrent molt generalitzat en el que l’historiador neerlandès Johan Huizinga anomenava “aquella indiferència a la veritat que s’observa a tot arreu”. La mentida travessa els segles impunement i no es cansa mai.
El context global ha canviat i Europa no es pot adormir criticant Trump i Putin
A més d’acabar la guerra en els termes plantejats per Rússia, Trump i Putin tenen en comú afeblir i menysprear la idea d’una Europa forta que surt precisament de les baralles mundials que van covar les dues guerres mundials del segle passat. Un comentarista rus ha manifestat que la guerra no era contra Ucraïna sinó contra Europa.
Al document de la Seguretat Nacional Estratègica prologat per Trump es reintrodueix la doctrina Monroe, “Amèrica per als americans” i es dibuixa un gir estratègic allunyant-se d’Europa com a prioritat principal. Trump i Putin, partint de supòsits falsos sobre les causes de la guerra a Ucraïna, coincideixen a assenyalar Europa com una potència democràtica insignificant.
Com pot reaccionar Europa si es talla el cordó umbilical estratègic amb els Estats Units? Prioritzant les indústries estratègiques, preparant-se defensivament i anímicament per respondre als envits i creant l’energia pròpia per ser forts econòmicament. El context global ha canviat i Europa no es pot quedar adormida.
