Bocs expiatoris
A la festa jueva del Yom Kippur, el dia de l’Expiació, els fidels havien de triar dos bocs: un d’ells per sacrificar-lo per expiar els seus pecats, i l’altre per abandonar-lo al desert, carregat amb totes les culpes i els crims de la comunitat jueva. Aquest és l’origen de l’expressió boc expiatori : triar algú perquè pagui els plats trencats i, de retruc, la resta quedi exempta i lliure de responsabilitats. És la gran temptació des que som petits: quan es trenca un gerro, mirar de carregar el mort al germà. Per als alemanys que passaven una terrorífica postguerra, que els jueus fossin responsables de la seva pobresa i de tots els mals va ser una justificació abonada sobre un terreny fèrtil en xenofòbia per evitar fer autocrítica.
La religió ha estat una de les banderes favorites per penjar als bocs expiatoris que hi ha hagut en la història, només cal mirar l’expulsió de musulmans i jueus de l’Espanya del segle XV. Si el boc té un color de pell diferent, com els llatins ara mateix als Estats Units, i, a més, una religió que alguns extremistes utilitzen per al terror, com passa amb l’islam, ja tenim el boc expiatori perfecte. Si, a sobre, no hi ha qui el defensi, com passa amb els menors, ja hem trobat la bèstia perfecta per abandonar-la al desert. Els mal anomenats menes, menors no acompanyats immigrants que arriben a Espanya sobretot des del Magrib i l’Àfrica subsahariana, són l’objectiu de tots els atacs de l’extrema dreta i, ara mateix, de la dreta més presumptament centrada.
El 90% dels mal anomenats menes estudien o treballen o ambdues coses alhora
Aquesta setmana hem sabut que aquests menors, que acaben sota la tutela de les administracions, tenen de forma majoritària un comportament davant els estudis i la feina molt més responsable i entregat que els seus coetanis que tenen la sort de tenir una família que vetlla per ells i els protegeix.
El 90% estudien o treballen o fan ambdues coses alhora, setze punts per sobre de la mitjana espanyola en aquesta franja d’edat. Els que treballen demanen d’allargar una mica més la tutela i l’ajut per consolidar aquests projectes de futur. Però no passarà: l’època va ara de tancar els ulls a aquestes dades i anar penjant-los culpes a l’esquena mentre se’ls encamina altra vegada cap al desert.