Gestionant

Vaig ser a la Harvard Business School, a Boston, escola on vaig fer el doctorat en Direcció d’Empreses. El seu programa més important, pel gran volum, és el màster en Direcció d’Empreses.

Sens dubte, l’ús d’ordinadors en la direcció d’empreses és important perquè els ordinadors permeten gestionar temes, plantejar alternatives i veure els possibles resultats. Però fa anys, quan el desenvolupament dels ordinadors va incrementar les seves capacitats, va abaratir el cost i va facilitar el seu ús, alguns professors tenien la idea que els ordinadors eren els gestors adequats. Amb els anys s’ha anat veient que cal fer servir els ordinadors, però que són els directius els que han de gestionar les empreses i les persones que hi treballen, aprofitant els ordinadors per controlar bé els temes empresarials, però sense oblidar-se de les persones.

Hi ha països al món que es van convertint en importants, com la Xina, l’ Índia, el Brasil o Sud-àfrica. Quan el Japó es va desenvolupar i va començar a exportar cotxes i moltes altres coses, es va generar el pànic en algunes empreses que no sabien com competir amb les empreses japoneses.

Ara està passant amb les empreses xineses. Hi ha, tot i això, empreses europees que van començar a fabricar els productes a la Xina i exportar-los, aprofitant des d’allà el gran mercat xinès, i els ha anat molt bé.

Fa molts anys vaig ajudar a llançar escoles de direcció d’empreses a Llatinoamèrica. Després se’m va ocórrer fer-ho a la Xina. La idea va ser aplicar el model de les més ben desenvolupades a Europa i als Estats Units. Això ha funcionat molt bé. Fins i tot hi havia alguns professors llatinoamericans o xinesos que van estar molt disposats a tornar al seu país com a professors a les escoles fundades allà.

Avancem cap a un món amb una economia global i amb moltes empreses globals. Recordo molt bé que, quan se’m va ocórrer llançar una escola de direcció d’empreses a la Xina, els directius d’empreses europees, americanes o japoneses que dirigien filials a la Xina es van entusiasmar amb el projecte, li van donar suport, van contractar graduats del programa màster i van enviar els seus di­rectius als programes que organitzava l’escola.

En aquestes reunions a Harvard he aprofitat per fer un recorregut per l’edifici principal del programa màster. Des d’un estret vidre a la porta de les aules es podia veure el que passava dintre, que era el mateix que es veia fa més de 40 anys. Els professors discutien amb els alumnes el cas que havien d’haver estudiat d’una empresa i escrivien a la pissarra les aportacions que consideraven adequades. Era el professor o la professora qui gestionava la classe, no pas un ordinador. Les persones continuem sent la clau del nostre desenvolupament, però els ordinadors ens poden ajudar a generar oportunitats, calcular-les, disposar d’informació de mercats, competència, experiències i informació que ens ajudaran a anar més ràpid i millor.