Com ajornar el que és inevitable
Opinió
Guanyi qui guanyi el pols per controlar la Warner Bros, sigui la insaciable Netflix o una Paramount que ha caigut en l’òrbita del trumpisme, la derrota està assegurada per als consumidors –els preus de les subscripcions tendiran a encarir-se i hi haurà menys oferta–, però, sobretot, per als que defensen el valor de la diversitat cultural, avui tan en retrocés com les espècies animals, l’activisme climàtic o l’hàbit de llegir. Amb un problema afegit en el cas que el resultat final sigui la compra de Warner per Paramount: la possible conversió de la poderosa CNN en un nou canal d’agitació ultradretana, objectiu que deu tenir al cap un Donald Trump cada vegada més decantat cap a una mena de capitalisme autoritari. Amb una BBC intimidada pels envits judicials de la Casa Blanca, la supervivència de la CNN com un canal raonablement independent és important per a la salut democràtica.
La pèrdua de diversitat cultural és una amenaça molt real. A més, la compra de Warner pot tenir efectes devastadors per a l’ ocupació. La creixent substitució de llocs de treball per la IA, una tendència que s’estén als grans estudis, agreuja el panorama. Arribats a aquest punt, la concatenació de notícies sobre operacions que configuren un nou ordre uniformitzador i tecnoautoritari és tan intensa que indueix a una certa resignació. S’imposa, en certa manera, l’ inevitabilisme sobre el qual alertava Soshana Zuboff a La era del capitalismo de la vigilancia ( Paidós): els problemes són tan inabastables que domina la temptació d’obviar-los.
Però pot ser que hi hagi vida més enllà de l’algoritme. L’alternativa a aquesta uniformització seran formes de resistència que explorin les esquerdes del sistema. Els últims temps hem assistit a l’èxit internacional d’algunes iniciatives culturals ultralocals que no renuncien a la seva especificitat per fer-se digeribles pel gran públic, però que per la seva qualitat i audàcia acaben travessant fronteres. A tall d’exemple, citarem aquí els discos de Rosalía, el rap en gaèlic de Kneecap, el rock tuàreg en tamashek de Mdou Moctar, el cinema independent coreà, la pel·lícula Alcarràs o el delirant fresc literari de Jaén al mundo de David Uclés. Són fogonades d’ intel·ligència humana per resistir-se al que és inevitable.
