Sempre he tingut un gran afecte per Austràlia. Hi vaig passar els primers mesos d’un any sabàtic que el diari El País em va permetre gaudir. Vaig visitar les ciutats, l’argilenc outback, vaig escriure moltes històries i em vaig banyar al costat de surfers de Bondi Beach.
Fa només deu dies em vaig passejar virtualment amb un familiar estimat pel coastal walk, l’estret i verd passeig litoral que uneix les platges del sud de Sydney. Des de Barcelona i amb l’ajuda de Google Maps i de les càmeres de vídeo dels nostres mòbils en marxa, vam caminar plegats per les platges de Coogee, Gordon’s Bay, Clovelly, Bronte, Tamarama i vam finalitzar el passeig a Bondi Beach, on el meu acompanyant es va banyar a les piscines naturals des d’on s’albira aquesta platja paradisíaca que, a partir d’ara, tristament, quedarà ferida per sempre.
Tinc coneguts que són jueus australians, concretament de Sydney, amb qui vaig estar recentment a Nova York i amb qui vam comentar la victòria de l’alcaldable musulmà Zohran Mamdani i la situació geopolítica. No podíem imaginar gaire que la celebració de la Hanukà, la festa jueva de les llums, es tenyiria de vermell per l’atac de Bondi Beach.
El nostre univers complex no distingeix els ciutadans per la religió o la raça, sinó entre bons i dolents
Quan falta per conèixer-se més dades dels terroristes, sí que se sap la identitat de l’heroi que en va reduir un. És Ahmed al-Ahmed, de 43 anys, propietari d’una fruiteria, pare de dos fills, immigrant d’origen sirià nacionalitzat australià. Després de treure-li a un dels terroristes el rifle, va rebre els trets de la policia i ara es troba hospitalitzat. El primer ministre australià, Anthony Albanese, i el primer ministre de Nova Gal·les del Sud, Chris Minns, han elogiat la seva valentia.
Un sirià va ser qui va defensar els jueus acorralats per l’odi, la qual cosa demostra que el nostre univers complex no distingeix els ciutadans ni per la religió, la raça, la procedència o les opinions polítiques, sinó entre bons i dolents. Ahmed ha tancat de cop el debat sobre jueus i àrabs per centrar-lo en la maldat individual. I aquesta és la llum que emergeix de Bondi Beach.
Lee tambiénDefensa o Guerra
Des d’una altra perspectiva, resulta difícil comprendre com és que no hi havia protecció a la festa de la Hanukà. Si a Barcelona els Mossos garanteixen la seguretat a la sinagoga de Sant Gervasi, com és possible que la policia de Sydney no disposés d’un dispositiu similar en aquell lloc? Aquesta situació posa en relleu la importància d’anticipar-se als riscos per protegir la vida de tothom, sense distincions.