ERC supera la síndrome Junts
Opinió
La idea d’un front català a Madrid torna a escena. Hi va fer referència fa uns quants dies la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, després que els postconvergents tornessin a votar en contra del sostre de despesa que havia d’obrir la porta per negociar els pressupostos generals de l’ Estat. Un bloc de 14 diputats (JxCat+ERC) per forçar el PSOE a “fer concessions que no s’havia obert mai a fer” i aprofitar l’extrema “debilitat” en què està el Govern de coalició apressat pels casos de corrupció i d’assetjament sexual.
No és una proposta nova de Junts. Durant la formació del govern de Pere Aragonès, en les negociacions per a la investidura, ja va intentar activar aquest front català, que no va ser acollit amb gaire entusiasme per ERC, que llavors tenia 13 escons al Congrés. Anys després, durant les converses per a la formació del Govern de Pedro Sánchez, el 2023, el somni d’una aliança entre postconvergents i republicans per doblegar al PSOE va tornar a ressorgir però no es va arribar a consumar.
Els republicans s’han independitzat sense complexos dels seus ‘germans’ del procés
Ara, però, ERC ja no busca aliances amb Junts. La sortida dels de Puigdemont del govern de Aragonès va marcar una fractura que feia temps que es gestava entre els dos partits. Ara ja no hi ha complexos per independitzar-se dels seus germans , amb qui van arribar a compar-tir llistes electorals. Eren altres temps.
Després de perdre la presidència de la Generalitat i veure com el seu partit explotava per disputes internes, Esquerra ha iniciat una nova etapa més pragmàtica. El congrés nacional que va donar el lideratge a Oriol Junqueras fa poc més d’un any ha aportat cares noves i també una nova manera d’actuar que li està donant bons resultats als sondejos.
La fractura entre els dos partits independentistes és cada vegada més gran i han emprès camins diferents. L’últim
informe del Centre d’Estudis d’Opi-
nió (CEO) mostra que la transferència
de vots entre les dues formacions és
mínima i que la gent que vota Esquerra té més simpatia pel PSC que pels postconvergents.
Els republicans han negociat amb l’ Executiu central el quitament del deute, la transferència de Rodalies, esperen tancar el nou model de finançament al gener i s’han convertit en socis prioritaris del Govern de Salvador Illa. Li rellisquen les crítiques de Junts, que considera que Esquerra s’ha instal·lat en l’autonomisme i rep les engrunes del PSOE. ERC actua desacomplexadament sense mirar
enrere; JxCat ja no els dicta la pauta,
i la política catalana transita per dos
carrils separats, on cada moviment es mesura per interès propi i no per aliances passades.
Les dependències s’han esvaït, i avui
alguns es pregunten què els va portar a cedir la presidència del Parlament a Junts, quan podrien ostentar-la ells. Aquest gest, que llavors semblava una mostra de lleialtat o estratègia compartida, avui simbolitza la distància creixent entre les dues forces independentistes.
