Wag the dog és una pel·lícula de fa gairebé trenta anys que protagonitzen Robert De Niro, Dusftin Hoffman i Anne Heche. Aquí es coneix com La cortina de fum. Mostra un spin doctor, un productor de Hollywood i una assessora presidencial inventant una guerra falsa amb Albània per desviar l’atenció de l’opinió pública i de la premsa d’un escàndol sexual del president dels Estats Units.
Donald Trump amb Melania Knauss, i Jeffrey Epstein amb Ghislaine Maxwell, el febrer del 2000 a Florida.
Divendres està previst que surtin a la llum una bona remesa dels arxius Epstein. No tots, però previsiblement suposaran la revelació d’una allau de documents (correus, testimonis, enregistraments) sobre la seva xarxa de tràfic sexual, certificant-se noms de possibles còmplices, clients i participants. Trump, com a mínim, va ser conegut del pedòfil.
Trump és aquell Hoffman, aquell De Niro i aquella Heche alhora. Trump és, per si sol, spin doctor, assessor de si mateix i el més fantasiós dels productors de Hollywood. Prova de fer com ells. Només que aquella ficció era una comèdia i la suposada guerra, un engany audiovisual. Trump té realment Veneçuela al punt de mira.
El president dels EUA va voler fer-te creure que un possible atac a Veneçuela seria per les drogues. Però declarar el fentanil arma de destrucció massiva era massa agosarat fins i tot per a ell com a argument. Ahir va deixar clar que seria pel petroli. O no. Perquè, sí, el vol, el desitja, però la batussa contra el dictador Maduro continua sent la remenada (wag) de cua del gos (Trump) que distreu l’atenció per protegir la seva imatge davant del veritable problema: els arxius Epstein.
Fa temps dies que avisen a les xarxes. Quan Trump va anunciar el decret contra el fentanil? “Sens dubte, utilitzarà això com a motiu per envair Veneçuela” (@adamscochran). Quan es va recordar que divendres sortirien els arxius Epstein? “Em sap greu pel país que sigui bombardejat per Trump divendres” (@chiweethedog). El bloqueig total dels petroliers que entrin i surtin de Veneçuela ja ha deixat la cosa més clara. Si més no, diversos congressistes i experts legals assenyalen que l’ordre de bloqueig es pot interpretar com un acte de guerra segons el dret internacional.
En tot cas, tant se val, una cosa i l’altra, el cru i la dialèctica de les armes de destrucció massiva flairen a guerra del Golf 3.0. Caldrà veure fins a quin punt es compleix l’amenaça i si reaccionen Putin i Xi Jinping, aliats de Maduro. “Trump acaba d’embargar el petroli de Veneçuela que es dirigia a la Xina. Tots els ulls estan posats a la Xina, per si embarga els xips Nvidia [americans i d’intel·ligència artificial] de Taiwan [on es produeixen]” (@FinanceLancelot).
Lee también
O al contrari. A X, alguns –pocs– també donen marge que Trump hagi pactat amb Putin i XI: jo, el petroli de Maduro; tu, el Donetsk, i tu, Taiwan.
El premi FIFA de la pau que és Trump (concedit d’Infantino a algú infantil) té molts fronts oberts. Alguns de bèl·lics. D’altres sexuals. Si hi ha conflicte a Veneçuela serà l'Epstein War. L’haurà desencadenat algú que, potser, ha remenat la cua en diverses mansions, i temps després, per distreure els mitjans i l’opinió pública. Wag the dog. Trump fa funcionar la política contemporània com una producció audiovisual.
