El Nadal en l’art i la cultura
A la catedral de Canterbury, una de les joies del gòtic anglès, sempre m’ha impressionat trepitjar les pedres blanques que són el testimoni de l’assassinat de l’arquebisbe Thomas Becket, ordenat pel rei Enric II d’Anglaterra el 29 de desembre del 1170. Eren les festes de Nadal que van ser evocades per dos actors genials com Richard Burton en el paper d’arquebisbe i Peter O’Toole com a rei loquaç i capritxós a la pel·lícula Becket.
Burton s’enfronta al poder real demostrant que la consciència pot ser més poderosa que l’ambició d’un rei capritxós. El Nadal ha inspirat la literatura, la pintura i l’art des de temps antiquíssims. Per a creients, no-creients i indiferents.
Els Contes de Nadal de Charles Dickens sempre són actuals per la seva càrrega moral en temps de grans desigualtats produïdes pel capitalisme manchesterià. Molts volen emular aquell Dickens de Temps difícils, però pocs ho aconsegueixen en aquesta era de grans abismes socials planetaris on cada cop hi ha menys gent que en tenen més i molts més que en tenen menys.
Es dibuixa l’esperança que un món més just i més humà és possible
Maragall i Verdaguer s’han complagut en les seves emotives recreacions descrivint l’ambient d’aquell Betlem de fa vint segles. L’editorial de The Wall Street Journal publicarà el proper dia 24 el mateix editorial que es va escriure el 1949 i que porta per títol “In hoc anno Domini”. Hi havia injustícies, esclavitud i opressió per als qui plantaven cara al Cèsar. Llavors, continua l’editorial, hi va haver una llum al món i un home de Galilea, de nom Jesús, que deia que calia donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, parlava d’un altre regne. Va ser un gir històric que va obrir un solc profund en la història humana.
Però simultàniament va aparèixer Herodes i la matança dels innocents. Els drames s’han repetit al llarg dels segles, també en aquests dies. Per Nadal del 1979, Bréjnev va envair l’Afganistan i l’imperi soviètic va iniciar la seva voladura. Va ser el 25 de desembre del 1989 quan el dictador romanès Ceausescu va ser enderrocat i executat en directe davant la incredulitat global.
El Nadal no atura la història ni paralitza les guerres, encara que dona l’oportunitat per aturar temporalment l’odi i la confrontació entre els humans. És l’esperança que un món més just i més humà és possible.