El fotògraf va voler regalar-se una imatge d’allò més artística
Opinió
Després d’una primera seu flotant i senzilla, el Reial Club Marítim va decidir convocar un concurs el 1911 per construir l’edifici que la societat esportiva ambicionava i mereixia.
El va guanyar l’arquitecte
Eduard Ferrés, però la construcció va ser desestimada per un cost econòmic inassumible. Aleshores va ser escollida la proposta del ja destacat i admirat arquitecte Enric Sagnier. El 1913 l’obra ja estava acabada, però no es va inaugurar fins a mitjans del 1914.
Es va esperar per caçar el Calisay de Sagnier enriquit amb aquest creatiu contrallum
La nova seu del Marítim es va fer cèlebre immediatament; la veu popular barcelonina, sempre tan encertada, la va batejar amb el nom de Calisay per la sorprenent semblança amb el perfil tan original de l’ampolla del licor que per conventual mereixia ser venerat.
En una ciutat aixecada entre mitgeres, una construcció a quatre vents es distingeix immediatament, i si a sobre aporta
una originalitat indiscutible i de ben guanyat atractiu, la fama
està assegurada. El Marítim
Calisay de Sagnier va ser immediatament admirat com una
escultura, no només com un simple edifici. Aquesta nova seu, que només feia dos anys que existia, era reconeguda com un èxit; per l’originalitat, la categoria i la situació, atreia més que mai la presència de socis.
La imatge recull l’ambient d’una festa acabada amb una assistència més que nombrosa. L’hora és avançada, tal com confirmen els presents en primer pla, que se’n van una mica precipitats cap a casa.
En canvi, la formidable terrassa que a tall de corona envolta l’edifici s’ha convertit en un mirador d’allò més atractiu per contemplar tots els bonics contrastos ignots que es dibuixen en una Barcelona cada vegada més d’esquena al mar.
L’instant recull amb encert aquest contrallum vistós convertit en un espectacle tan irresistible que els assistents a la festa han sortit a la terrassa per assaborir-lo.
Mereix ser destacat l’encert del fotògraf, el notable Frederic Ballell, que, sempre dedicat a captar diàriament les notícies, no ha dubtat a regalar-se l’obtenció d’aquest contrast fugisser; estic convençut que no l’ha sorprès, sinó que hi ha tornat a l’hora exacta per immortalitzar aquest seductor contrallum nocturn.
Els fotògrafs que són artistes s’imposen tornar al lloc, sabedors de la millor hora per disparar la seva càmera i immortalitzar el millor efecte que els regala la llum.