Comencem amb una generalitat que crec que és difícil de rebatre: el debat i el contrast de criteris, amb arguments racionals, resulta fonamental perquè una societat avanci o perquè la gent es formi una opinió adequada sobre els temes. Si hi esteu d’acord, continueu llegint.
Santiago Muñoz Machado i Luis García Montero
En posaré dos exemples del món cultural, temes mal portats, però que, reconduïts, podrien aportar llum sobre qüestions importants.
Un és la baralla entre Luis García Montero, director de l’ Institut Cervantes, i el director de la Reial Acadèmia Espanyola, Santiago Muñoz Machado. Molts ens la mostren com un enfrontament d’egos, una lluita personalista pel poder a les dues institucions –amb el relleu pròxim a les dues– i el que arriba a l’opinió pública són les floretes que es deixen anar, donant la mala imatge de dues institucions importants sempre a punt de brega, i a sobre les dedicades a gestionar el que és el nostre petroli al món: la llengua castellana. Alguna cosa d’això hi ha també, però, ben plantejat, és molt pertinent el debat sobre si la RAE s’ha de centrar a fer un salt en les seves activitats intel·lectuals i augmentar la influència en la societat i el món literari i cultural, o si cal que, amb mentalitat d’empresa, es focalitzi a obtenir més recursos. Els observadors externs diríem: i per què no fan les dues coses, com l’ Acadèmia Sueca?
Dos temes mal portats podrien aportar llum sobre qüestions importants
Una altra pugna que se’ns apareix equívocament com una baralla de galls són les pulles que es llancen el director del MNAC, Pepe Serra, i Manuel Borja-Villel, que amaguen un debat profund que hauria de sortir a la llum i implicar molts més actors. L’assessor de la Conselleria de Cultura sosté que el model de creixement dels museus (cada vegada més metres, i més pressupost, que a sobre se’l mengen les despeses ordinàries, en comptes de les destinades a la part creativa) no és gens sostenible i hipoteca el pressupost públic. Podríem debatre sobre això, i no només de si hi va haver uns dies en què l’aire condicionat de l’exposició on es plantejaven aquest tema i molts d’altres no funcionava bé?
Lee tambiénVolem més i més beques
En els ambients de la literatura i l’art hi ha prou massa crítica per reconduir aquestes polèmiques al fons de les qüestions. De vegades imagino fins i tot que una onada de racionalitat arriba també al fangar político-propagandístic en què estem submergits i que, davant l’evidència que tots els partits que ostenten el poder a Espanya acaben patint episodis de corrupció, se n’analitzen les causes i s’implementen mesures consensuades per evitar-ho. Imagineu un món on el principal argument no fos l’“i tu més!”
