Dieta i bons aliments
Un grup de treballadors de coll blanc d’una multinacional surt a dinar al migdia. Al restaurant, un d’ells treu una balança de la motxilla i pesa un plàtan que acaba de pelar. Li talla dos dits i els llença juntament amb la pell. Obre un tàper amb arròs i pit de gall dindi i es disposa a menjar. Aquesta escena, totalment real, me l’explicaven aquesta setmana tot parlant de Nadal i les dietes.
Aquest noi, fregant la trentena, ha tret aquesta dieta, en què ho pesa tot fins a l’últim gram, d’una xarxa social. Un guru en qui confia li ha venut que això és el súmmum per tenir un cos de déu grec i estar saníssim. Per seguir-la s’ha saltat el sopar d’empresa i els sopars amb els amics. Fa dos anys que va amb la balança a tot arreu. Dos anys.
Les notícies sobre el que mengem i com afecta a la nostra salut ens estan dibuixant un panorama molt contradictori. D’una banda, hi ha més informació que mai de les necessitats del cos a les diferents edats. De la importància de la dieta combinada amb l’esport, de quin tipus d’activitat física convé més. Dels perills de determinats greixos i de l’abús de sal i sucre, especialment en alguns productes industrials, i de com afecten nens, malalts i gent gran.
Seguint un guru d’una xarxa social, fa dos anys que va amb la balança a tot arreu
Però les estadístiques són tossudes: mai com fins ara hi havia hagut tant sobrepès i obesitat, que arriba al rang d’epidèmia entre les criatures. Normal si tenim en compte un fet que fa venir calfreds: és molt més car menjar bé (fruita i verdura fresques, més peix que carn i lactis simples) que malament (ultracuinats carregats de calories i productes llaminers plens de sucre). Al darrere de molt sobrepès s’hi amaga la pobresa.
I davant d’això tenim l’all que sempre repeteix: les xarxes socials plenes d’indocumentats que pontifiquen sobre tot des de l’ignorància més innocent o la més crematística. En l’era de la individualitat i de la mort de la confiança en el proïsme, ningú ens ha de dir quant alcohol hem de beure i segur que trobem algun influencer que assegura que no n’hi ha per tant. I així acabes amb una balança a la motxilla.
Que quedi clar que aquesta columna no els vol amargar els àpats que venen, només intenta reflexionar en companyia. Bon Nadal.