Perquè no n’hi ha prou amb guixar els noms amb un retolador sobre el paper d’embolicar els regals, cal enganxar-hi una etiqueta blanca. Perquè la lletra ha de ser lligada com les llonganisses i més maca que la d’un diploma fals. Perquè fins i tot el paper d’empaquetar ha de ser més preciós que el contingut.
.
Perquè tinc el cunyat que menys comentaris de cunyat fa, i no dona marge que cremi la sobretaula i a llançar-nos bombolles de cava a la cara. Perquè ens dividim entre els que els agrada la beixamel i els que la voldrien només per reomplir cremes coreanes per la cara. Perquè entre els que ens agrada ens subdividim segons si ha de ser grumolls free o no.
Perquè l’aturada nadalenca a la Lliga dona l’oportunitat al Madrid de refer-se i deixar de practicar un futbol tan atractiu com l’aparador d’una ortopèdia. Perquè el Nadal és blanc.
Perquè el Pare Noel no existeix. Perquè els Reis d’Orient no existeixen. Perquè la persona que és capaç de menjar-se només una neula no existeix.
Perquè Santa Nit és més lenta que una puntada de peu d’astronauta.
Llegiu també
Perquè al juliol se’m va morir Ozzy Ousborne, el més gran odiador de Nadals i, per tant, referent. Perquè pel meu cap passeja i ressona sense parar un George Michael enlacat cantant sense compassió el Last Christmas. Perquè al març Mariah Carey va guanyar la demanda que li van posar per plagi pel seu All I want for Christmas is you. Perquè per molt que la cançó del demandant s’assemblés tan poc com Vinicius a Neymar, amb els tres milions d’euros l’any que s'embutxaca amb la cançoneta, la Carey hauria merescut un poc menys aquest Nadal. Perquè fins i tot cobra drets d’autor cada cop que la taral·leges o quan la cantes al teu cap.
Perquè tothom remena la roba a les botigues i a la pila dels jerseis de color gris perla a la XS no li segueix una S, sinó una XL, o amb sort una L. Perquè la M mai no hi és.
Perquè...
Perquè...
Perquè el jersei hauria de fer més il·lusió a qui el regala que a qui el rep.
Perquè els grisos d’aquesta parella de Pantomima Full malauradament són ben reals.
Perquè soc més dels nens pobres del Father Christmas dels Kinks, que volen apallissar el Pare Noel d’un grans magatzems si no els dona diners en comptes d’“estúpides joguines”, perquè les joguines són per als nens rics.
Perquè d’aquests nens n’hi arreu i ens n’oblidem. Perquè tots tenim morts i al Nadal no podem oblidar-los.
Perquè totes aquestes foteses de la lletra als regals, les bombolles de cava i les cançons menyspreables no suspenen els records bonics que forgeu tots els familiars i les amistats que em farciu l’ànima cada vegada que ens veiem. I perquè se m’entelen els ulls sempre que us recordo en aquests records.
